miércoles, julio 26, 2006

.... DEFINICIONS ... UNES DEFINICIONS



Unitari --> irrepetible per bó, o per dolent, per bé o per malament. Cal estudiar cada cas.

Unitat --> El millor estat de l'humà? Els animals no opinen, encara no ho han posat en pràctica.

Unió --> Quelcom impossible. Ja ho pots provar, amb pega, lligat, relligat. A la llarga qualsevol unió es trenca.

Unir --> afegir un a un fins a donar una consistència. Perill de amotinament, barralles i disputes que acabin en enjuiciaments.. Factor que ho prvoca: la desidia. Lloc on es produexi amb més freqüència: les idees, els valors, la sinceritat d'un mateix.

Un --> numeral de poca importància, per badocs, o de massa pels obsessius.

U --> QUINA POR!

CLIP --> res a veure amb l'anterior.

martes, julio 25, 2006

Massa personal





T'he viscut, com tot el que he fet fins ara, però amb un regust dolç... Que amarga ara? No, ni molt menys... com t'ho explicaria?... t'està bé amb una metàfora? Doncs, com aquell amor que vas conèixer per internet, que duïa incorporada, malgrat tu ho desconeixies, una data de caducitat. Així és com m'has demanat pas com una persona gran... en Jaume... com aquell amor caducat passa a ser un amic, així mateix, entres tu a ser en Jaume, i per què avui? I quan millor que avui? El dia del seu Sant? No cristià o musulmàm tant hi fa... avui que m'he adonat que res és com un vol, com a Jaume petit, com vull l'amor internauta per sempre més... i el motiu? el desconec, per què? potser no sé el que desitjo? el que vull?... una cosa la tinc clara: vull veure com trionfas a la Plaça Catalunya... i un altre que m'he adonat... com el temps passa, com amb l'amor fora de temps, comences a jugar un altre paper a la vida...

Benvingut i gaudim, música, notes i glamour... i comença de ben nou, ni pitjor ni millor, és tasca nostre dibuixar-la mica en mica, res no està escrit però tenim clar on volem anar i... agafats de les mans... amb la dolçor del record i amb la fredor del present. En serem capaços.

En Jaume em mira, agafa el saxo.... i imagina... el final es teu!


Una cosa vull que et quedi clara: T'ESTIMO...

lunes, julio 24, 2006

escriure un sentiment



Plores?
tant hi fa
no, a mi no, plores?
a mida que el temps passa les llagrimes es solidifiquen

I el teu plor?
tant hi fa
no, a mi no i el teu plor?
un apren a fer-ho amb silenci

Que fas?
res d'important
no... va digues.. que fas?
quan un no parla cau en l'oblid

Plores?
Si de dolor.

domingo, julio 23, 2006

Què em preocupa?

Quan fa dies que rumio... malament... hi ha moltes coses que no entenc, fins que exploto, i avui és el dia, vull alliberar-me!

No sé per què fa tanta calor i el meu cos no ho tolera: busco no moure’m i ubicar-me a llocs ombrívols, i no tinc aquella hiperactivitat, l’he perduda? No estiueja, i em somric jo mateixa... la trobaré més tard... miro per la finestra com de buida està la meva ciutat... un goig... i recordo les llargues caravanes que cada cap de setmana aguanten el barcelonins!... però seguim sortint...

Diumenge, tot s’ho menja... dijous paella?

L’aparell de la ràdio em fa tornar a la realitat, només un paraula: Líban.
Em poso vermella: calor, estiu, caravanes, paella.... que en sóc de beneïta quan allà només tenen sentit els mots: mort, supervivència, genocidi.... Què ens està passant? Es també l’estiu o ja tenen el cap calent de tanta sang que una mica més no ve d’aquí?

Fa dies que rumio, penso i estic malament... hi ha moltes coses que no entenc.


http://www.es.amnesty.org/actua/acciones/israel-libano-julio-06/

domingo, julio 16, 2006

A quin pis truco?



Obro per després tancar o tanco per poder obrir?
No he trobat mai quina de les dues accions faig primer, però tampoc ser si va ser primer la gallina o l’ou! He pensat, cavil·lat, estudiat i fins i tot rumiat per arribar a la conclusió que millor trucar al timbre: no cal ni tancar ni obrir, ja t’obren i si no tanques al sortir queda obert, no hi ha problema... però a quin timbre he de trucar? Com sé quin és el que he de picar? Sempre és el mateix? I si no hi ha ningú que et pugui obrir la porta? A mida que les possibilitats es multipliquen les meves preguntes creixen exponencialment i amb més mesura, si cal, la meva angoixa. Sé viure amb preguntes que sé del cert que no tenen respostes, però m’autoenganyo, responc, més malament que bé i ja torna el món a girar. Però dies com avui em pregunto tantes i tantes coses que ja no em serveix la complaença... Quin timbre he de trucar? El del despistat que no recorda mai quin és el dia del teu aniversari? Si, potser si... El del badoc, que no diu res per no deixar de badar? Si, perquè no... El del influent que mai no es mulla per a ningú? Si? O el teu, que malgrat no hi ha ningú, tu ja ho saps i res no esperes? SI segur que Si!
Així doncs, 1er 2ona

viernes, julio 14, 2006

La vida



La vida és un camí
Que per perdut
Es busca

La vida és un miratge
Que per enlluernador
S'imagina

La vida és un destí
Que necessita ponts
I es travessa

La vida...

lunes, julio 10, 2006

UN MOT


Hola,
Hola! Que et passa?
Res, he perdut una cosa molt important
I doncs? El què?
Bé em fa vergonya acceptar, però he perdut un mot
Quin?
Un de molt important
Digasss quin? I gual jo el tinc repetit i te’l puc donar!
És difícil, és molt important utilitzar-lo en un moment donat, i més val tenir-ne dos o tres.
I tu només en tenies un?
Si, l’havia utilitzat força, i més ultimament!
Però quin és?
Se’m fa complicat, dues lletres
SI
D’aquests encara em resten molts
NI
Cap definició l’acompanya
LA
Com a nota de música ben sonant, encara em resten
No em deixis així
Aquesta, la primera... si us plau ajuda’m
NO, ho sento no n'he vist passar-ne cap!

domingo, julio 09, 2006

... un somni ...


A cor ple... és com sempre faig...i em cremo.... o potser no, i cada dia en el meu ordinador li he de dir que el meu idioma és el català i no me’n canso, és més, vull començar a escriure per dir-li altre cop, com a idioma predeterminat: CATALÀ... és tant difícil d’entendre?.. és la meva llengua.... i miro per un altre cantó, se’m fa estrany, un altre reivindicació? L’hi he de cridar... Sóc DONA... i altre cop reivindico una cosa que és patent... però no s’adonen... Maria Magdalena... pobre dona... Santa Maria.... Cal que continuem... què vol dir la visita del Papa de... de qui?... I tinc sort quan encara els puc preguntar als pares, i malgrat la seva edat, se’n duen les mans al cap i em responen, però no ets atea?... i ho sóc, però menys o més... i penso... i vull oblidar... i continuo i encara ens queda l’esperança del més enllà... i miro la seva foto que, ara hores d’ara, encara em dona forces per seguir somiant...

viernes, julio 07, 2006

pel que fa a la política


La lluita per a transformar la realitat des del treball.
La reivindicació com a única sortida a les idees.
La il·lusió la va dur on era, al cap davant del sindicat.
L’optimisme a la signatura dels acords més increïbles i socialment més avançats.
La convivència al descobriment de la societat, la realitat respirada glop a glop fins ben endins.
La sentinella en la millor coneixedora del medi.
La solitud al gran mestre del poder i de la seva gent


A mida que el document s’omplia de lletra, sense contingut, i els seus ulls de llàgrimes... era inevitable després de tant esforç.... L’acord es transformava en paper mullat....

TOT ACABA IGUAL?

miércoles, julio 05, 2006

A cau d’orella


Un mot,

Ni un
Ni dos
Ni tres
Ni mot

Només un
No em donis dos

Un mot, tant sols

Ni quatre
Ni cinc
Ni sis
Ni a cau d’orella

El silenci com a bandera

martes, julio 04, 2006

Quan no vols dir adéu



Avui has passat per davant meu. No m’has dedicat ni un segon, anaves encaparrada. M’he posat al teu costat, no m’has sentit. T’he parlat a cau d’orella. Has somrigut… però no ha mi...a l’aire.
La ràbia s’ha fet present, m’he donat compte que t’estava perdent.
El somriure no s’ha desdibuixat, agreujat per la continuïtat, s'ha mantingut sense perdre intensitat…
T’he anat recordant tots i cada un dels moments que hem compartit… com m’agrada la teva olor, la teva frescor.. la teva… i un cop més em poso vermell, què no em coneixes?.. no puc seguir.
Immutable, una resposta? No l’entenc... i aquests anys, no els recordes? ...puc sentir la teva fredor, des de lluny, sense tocar-te i em desespera... Busco el camí dibuixat en la nostre infantesa i que hem anat concretant, vols venir?

S’obre una porta del fons de l’habitació

- Pare, marxem que ja se l’enduen, tot s’ha acabat.

L’home surt arrossegant els peus, és dona per vençut, tot just ha abandonat una mica vida...

sábado, julio 01, 2006

La bicicleta...


Somni d’infant ... il·lusió juvenil... utilitat en la maduresa ... malson a la vellesa
Dues rodes, sempre millor que una, però sola no és impossible.
Sempre l’has de dur correctament inflada, ni massa ni poc, com tot en la vida, perquè et dugui allà on penses tu que vols anar, però que mai arribes... i tant mateix millor, tenir només un destí és molt aburrit, més si l’aconsegueixes... és millor tenir petites fites que mica en mica es van transformant en petites victòries entre la vida i el teu destí. Quan acabes de guanyar-ne una, et queda un bon gust de boca: entre xocolata i cafè, va ser el que he sentit al veure aquesta pel·lícula.

He entrat sense esperar res a canvi, i he sortit encara més optimista de l’habitual (impossible!)
Fresca, sense ser molt pretensiosa, t’acaba comunicant el que tots sabem de la vida: només tens allò que tu et busques i cal lluitar-ho....
Si vols ... ja ho saps ... només tenim allò que nosaltres ens cultivem.