Què em preocupa?

No sé per què fa tanta calor i el meu cos no ho tolera: busco no moure’m i ubicar-me a llocs ombrívols, i no tinc aquella hiperactivitat, l’he perduda? No estiueja, i em somric jo mateixa... la trobaré més tard... miro per la finestra com de buida està la meva ciutat... un goig... i recordo les llargues caravanes que cada cap de setmana aguanten el barcelonins!... però seguim sortint...
Diumenge, tot s’ho menja... dijous paella?
L’aparell de la ràdio em fa tornar a la realitat, només un paraula: Líban.
Em poso vermella: calor, estiu, caravanes, paella.... que en sóc de beneïta quan allà només tenen sentit els mots: mort, supervivència, genocidi.... Què ens està passant? Es també l’estiu o ja tenen el cap calent de tanta sang que una mica més no ve d’aquí?
Fa dies que rumio, penso i estic malament... hi ha moltes coses que no entenc.
http://www.es.amnesty.org/actua/acciones/israel-libano-julio-06/
1 Comments:
Estimo el fred,
la quietud.
Paraules de pau.
Publicar un comentario
<< Home