martes, octubre 31, 2006

La teva cara em fascina


Cada matí t'observo rere el mirall. Paso lentament per la vorera perquè la teva cara em fascina i penso que algun dia arribarà un moment casual i farà que pugui posar veu a la imatge que recordo sempre segons després. Tu saps que ets preciosa i que ets com una nina rere aquesta cara angelical. No m'atreveixo a dir-te res i només de pensar-te ja m'agrada. Conformar-me no em fa res després de tant temps perquè aquest moment em permet saber que ets especial: tan abans com després dels meus breus pensaments. I m'encanta pensar-te! Potser alguna vegada, fins i tot, has vist com et mirava de reüll i, només, de reüll. Disculpa l'atreviment tot i que en el meu egoisme no l'importa: la teva bellesa és tan sublim que s'ha convertit en una rutina per, precisament, trencar la rutina matinal.

posted by EMFÀTIC @ 12:14 a. m. 1 comments

domingo, octubre 29, 2006

Tal com raja



Sentada a peu de porta, netejan les ametlles que fa dos dies vem collir, no té pressa, li sobra el temps, malgrat penso que n’hi faltarà molt. N’agafa una, i la mira, busca quin és el millor lloc per començar, és la segona volta que dona, però continua, sense ànsia, qui en té? I penso, jo, que no ho saps? jo mateixa... aquella mala amiga que a voltes em traeix... precipitació ... i continuo mirant-la no em canso, disfruta de cada gest, de cada segon que neix i mora, sense temps a presentar-se a pleret, i tot traspua amb un somriure en els meus llavis... Com t’estimo!... llàstima que a tot li arriba la seva fi...

A la meva àvia, que mentres jo la recordi no morirà mai.

posted by EMFÀTIC @ 11:56 a. m. 0 comments

miércoles, octubre 25, 2006

  • Tot en el seu just lloc.

    Baixi l’escala i...el primer a la dreta --> Tòpics típics

  • Un lloc per a cada cosa.

La brossa ecológica a la bossa blanca
La brossa de vidre a la verda
El paper a la groga
Tetrabrics i llaunes a la blava

Ja hi torne’m... i a la bossa negra? que hi possem, la resta de deixalles?

  • I cada cosa al seu lloc

    On és el lloc on tothom és feliç, sense stres, l’amor regne entre la gent, la familia és un signe ....
    Ep! Que somies?

Cada lloc al seu món, cada món a la seva cosa, cada lloc que es busqui el món i la cosa...

posted by EMFÀTIC @ 9:54 p. m. 1 comments

domingo, octubre 22, 2006

Per una llàgrima



La llum copsa la llàgrima que neix de l’ànima, només una, no pot pensar en produïr un altre, li ho falta el motiu de l’elaboració. Què vols? Es va preguntà sovint sense tenir respostes, Què busques? Interioritza tots els paisatges per gaudir-los d’inici a fi... i mentres la llàgrima segueix un moviment descent, comença a reviure: un somriure! No podia ser, era la resposta d’un sentiment de pena, de pèrdua, de ...i en el flash següent descobreix uns ulls que li comunicaquen mots dolços i tendres ... d’una mancança important, les imatges són la negació en si del significat d’aquesta gota de mi... i sent com uns llavis retroben els seus, té els ulls tancats, fet que no impedeix el trànsit dels líquids...

Ara ho entenc: res no és blanc o negre, ni dret o tort, ni feliç o infeliç, sino que aquest món és una vall de llàgrimes... ara felicitat

posted by EMFÀTIC @ 10:58 p. m. 0 comments

domingo, octubre 15, 2006

Microcrèdits


La paraula ja ho diu, micro de petit... però quan penso en un petit, no em puc estar de dibuixar directament un gran i ample somriue en el meu rostre... dolçor, aquell infant que tots estimem, o aquell amor que va ser tant petit en el temps, però tant gran en la intensistat, que mai oblidaré.

Segueixo llegint, crédit, una cosa a retornar, aquest mot de regrés no m’agrada, hi ha pel mig un deute, una dependència, un final que mai podrà ser d’igualtat...

Més avall un nom Mamad Yumus, Nobel de la Pau, menys mal!... microcrèdit.

Micro com a Unitat de longitud equivalent a la mil·lèssima part d’un milímetre...

Crédit com a confinaça que inspira la veracitat d’algú o d’alguna cosa, em costa de trobar-ne un, però miro ben al fons i si, si que en veig un .... el que jo tinc perquè la pobresa deixi de ser general entre la població del nostre món...

posted by EMFÀTIC @ 11:03 p. m. 0 comments

jueves, octubre 12, 2006

Només una cançó



Només una cançó
pel tot
només una cançó.
No en vull dues
només una,
tant sols una.

Per esgranar cada nota
en un pensament.
Per dibuixar cada gest
en un senyal.

Només una cancó
tant sols una.
Pel tot
només una.
Només una cançó.

posted by EMFÀTIC @ 8:45 p. m. 1 comments

domingo, octubre 08, 2006

No, si és per quota


QUOTA --> Part de pagament que toca a cadascú

Jo no dec res a ningú, bé, res, res.... com tots o gairebé tots en aquest pais, la hipoteca, però socialment estic força tranquil·la, i vull seguir-ho estant, amb la cara ben alta. No vull formar part, per molt dona que sigui, de cap programa de quotes, que un cop més els polítics inventen com una solució a un problema que ells són els qui el crean.

Parlar de quotes em recorda al projecte de salvar les balenes, mentres el Japó segueixen amb la cacera; del forat d’ozó, mentres tots anem amb cotxe, utitlizem esprais i aires acondicionats! .... menys plans i més fets: en manca l’execució de les nostres pròpies polítiques, i cal començar a donar exemple pels de dalt ... ara que ho penso, no m’imagino al President Maragall anant amb bicicleta pels llocs, o a en Botin deixant el seu elicòpter per anar a la seva ciutat de Boadilla del Monte a treballar... ric només de dibuixar-ho, pensar, en aquest cas, és una gossadia!

La política de quotes només ens portarà a que els llocs els ocupin dones que no per se les més bones, sino per ser les més mediocres però genials en el joc dels cops, les traves i les males arts; els acabin ocupant, i les que realment són bones quedin com sempre fora; no podrán mai accedir, tot és política, i de la que es gasta ara, la mediocre.

Sense quotes, no tanques les vies a les que valen, les millors, i cal lluitar molt, si, però ja estem acostumades, i millor així que un cop més la “lliberació de la dona” es transformi amb una “masculinització” de les nostres vides.

Si us plau, deixeu-nos on som, i en comptes de quotes multeu aquells que no cumpliexen horaris per poder concil·liar la vida familiar, o aquells que tenen diferencies salarials per un mateix lloc entre un home i una dona, de ben segur que és més efectiu.

D’una vegada per totes feu POLÍTICA

posted by EMFÀTIC @ 1:51 p. m. 2 comments

martes, octubre 03, 2006

Espai


Pujo, i el vaig deixar sense cap vigilancia, no era concient dels perills que em pot venir, obviant el fet que qualsevol podia ocupar-lo, però si és buit! Qui el voldrà!, em preguntava sovint quan l’abandonava, buit, buit de què? Ara penso quina inexperiència , buit del res, buit del tot, rebossava... i jo sense veure’l. Vaig deixar-lo en un costat, sol, sense ni haver-lo netejat, a ell, al meu espai, aquell espai meu... fins que em vas dir que era el nostre! I a partir d’aquell moment ens vem veure obligar a netejar-lo, endreçar-lo, cuidar-lo... hi erem sempre, matí, tarda i nit ... i es en aquest moment quan es va produir la seva rápida evolució: es va anar escursant i empetitint tant ràpidament... que amb molt poc temps ens ofeva, l’espai havia desaparegut: sense oxigen per seguir vivint, i ni un tros per emetre una paraula, les idees estaven tant pretes que van iniciar una guerra, la primera en mi, l'única que recordo... Cada una d’elles trepitjava el retaló a la del davant provocant un encabalcament... Res no tenia sentit.... o en va tenir molt, quan es va produïr la ruptura: mai l’espai ha tornat ser el mateix... Com t’enyoro!

posted by EMFÀTIC @ 9:36 p. m. 0 comments

domingo, octubre 01, 2006

Wody Allen

Personatge polèmic per qui no dona opció a la genialitat d’una manera diferent al que és “políticament correcte”, però repasso la història que m’han volgut ensenyar i descobreixo genis, com Picasso, amb les ombres de maltractador, violent ... Dalí, cal afegir alguna cosa? ... Wagner, Rodain, Eisntein, Josep Plà... tots i cadascú d’ells tenen una doble vida o història que no sempre ens agraden, però que no per això deixen de ser genis... i en aquesta tònica penso, que potser algún dia podré arribar a ser un geni... i em somric...!
Bromes a part, tenim una nova pel·lícula preparada, ja tinc entrada, és diu Scoop, on segons ens informe el vincle, “Una estudiant de periodisme investiga, amb l’ajut d’un mag, la suposada doble vida d’un jove aristòcrata perquè té pistes irrefutables que es tacta d’un assassí.Nova pel·lícula de Woody Allen, altre cop amb Scarlett Johansson amb la incorporació de l'actor britànic Hugh Jackman” ... aquest cop surt ell i espero que tots els seus escriptors, que en l’última ens va treure... encara recordo els mals sons d'esperar i buscar imatge rera imatge a Samuel Beckett. La data 27 d’octubre ... Ja en tinc ganes!... i l'entrada!


posted by EMFÀTIC @ 2:04 p. m. 2 comments