L’existència de la línea...
Cada segon m’adono de la seva existència, neta, freda i amb els ulls ben oberts. Em molestava, no et dic que no, l’arrogància amb que es mostrava em feia fugir correns, buscant un no res per un si imaginat.
El segon s’ha anat transformant en minut, no et dic res, però m’he anat acostumant, no la vaig acceptar només vaig apendre a conviure amb la seva companyia, tolerant l’escorta i plantejant-me la soletat en el moment que no la notava.
El minut va esdevindre hora, t’ho faig saber, em cau bé, li qüestiono els meus fets, les idees i la voluntad del no res, la duc sempre, malgrat que a voltes m’és pesada
L’hora en una vida, on no saps on són els teus límits i on ets concient que la ratlla la dibuixes tu, amb els teus fets, les teves paraules, les teves emocions i sobre tot amb el teu somriure.
L’existència d’un límit?
D’una edat?
D’un pensament?
D’una acció?
D’un relat?
L’he perdut, i ara l’enyoro
L’existència d’un límit?
D’una edat?
D’un pensament?
D’una acció?
D’un relat?
L’he perdut, i ara l’enyoro
posted by EMFÀTIC @ 9:11 a. m.
0 comments
