miércoles, febrero 21, 2007

Amb un sol crit...


Últimament només em ve a la ment el fet de cridar: a la solidaritat, a l’estima, a la comprensió, a la fidelitat, a l’amor de veritat, a la justicia, a l’amistat sincera, al saber escoltar a qui ho necessita, a l’altruisme... a tot allò que ens manca, tant i tant, en el nostre món i em fa evocar diariament aquest sentiment.

I vaig pensar, per què cridar, si les coses dites amb tranquil·litat i tó suau s’entenen i es respecten molt més? Doncs la veritat, i la resposta tenia un tó pujat, és per copsar l’atenció de la gent!... Quina mala eina, quan mires el mitjans de comunicació i veus un seguit de personatges, als qui no m’hi vull semblar ni en el blanc dels ulls, utilitzen aquesta via, no creus que vas errada?...

Fa dos dies que parlo a cau d’orella, no dic secrets, només em comunico amb qui té prou interés per escoltar-me, al qui s’apropen sense ganes de ser escridassat, al qui no busca brega, al qui només hi roman, al qui, com jo, reclama ser feliç en un món prou complicat...

Psseee.... que... t’hi apuntes?

posted by EMFÀTIC @ 5:17 p. m.