Amb un sol crit...
Últimament només em ve a la ment el fet de cridar: a la solidaritat, a l’estima, a la comprensió, a la fidelitat, a l’amor de veritat, a la justicia, a l’amistat sincera, al saber escoltar a qui ho necessita, a l’altruisme... a tot allò que ens manca, tant i tant, en el nostre món i em fa evocar diariament aquest sentiment.
I vaig pensar, per què cridar, si les coses dites amb tranquil·litat i tó suau s’entenen i es respecten molt més? Doncs la veritat, i la resposta tenia un tó pujat, és per copsar l’atenció de la gent!... Quina mala eina, quan mires el mitjans de comunicació i veus un seguit de personatges, als qui no m’hi vull semblar ni en el blanc dels ulls, utilitzen aquesta via, no creus que vas errada?...
Fa dos dies que parlo a cau d’orella, no dic secrets, només em comunico amb qui té prou interés per escoltar-me, al qui s’apropen sense ganes de ser escridassat, al qui no busca brega, al qui només hi roman, al qui, com jo, reclama ser feliç en un món prou complicat...
Psseee.... que... t’hi apuntes?
INTERIOR ANGLÉS – Teatre Muntaner
De Jordi Coca, direcció Joan Maria Gual i interpretat per Carme Sansa i Mireia Calamanch.
Anima trobar obres que endinsant-se en un món irreal, fora del que et pot arribar a semblar real, canvia en un segon per posar-te en una situació que et sigui molt propera.
Un text intel·ligent pel contingut, mordàs per la ironia, ràpid per les curtes frases i extremadament real pel gir que fa en un tres i no res.
La interpretació acompanya el conjunt, una Carme Sansa que ja coneixem per la seva extensa carrera, i en aquest cas no defrauda, sinó que addueix la seva treballada fama, amb una companya de repartiment que no es queda aclaparada al seu costat, sino que l’acompanya i en moments resalta la seva tasca.
En definitiva: força recomenable.
AVUI
Un dia especial? I tant amb el gran lema: més que ahir i menys que demà. M’he llevat d’un bot, malgrat estic de vacances... eternes?, no temporals, tant temporals que aviat s’acaben i aquell bot traspuava alegria, de no trobar-se a ningú que t’hagués preparat l’esmorzar?, i també perquè me’l preparava jo mateixa amb gran amor, o decepció, amb allò que realment m’agrada i desitjo, més mentires si us plau. I he anat a comprar-me una violeta, i no n’has trobat, no le veig; i l’he gaudit, tant que no ha arribat a casa? i m’he perdut, això ja fa temps, en els meus pensaments, passejant entre gent desconeguda, no, si el que passa es que no coneixes a ningú; i he somrigut a una nena petita quan se m’ha agafat a la cama equivocadament, li hauries d’haver donat un clatellot; per cotinuar un trajecte sense rumb, com sempre; o buscant un nord molt concret: autoestima.
Avui, ahir, demà i sempre.... Felicitats Dolors
El gust de la ressaca....
Ningú no pot asseverar haver patit mai una ressaca... fals, tots i cadascú de nosaltres n’ha passat com a mínim una, sino dues o tres, i n’hi ha que infinitats:
La ressaca de l’èxit en superar una prova, ennuvoladora. Se’t cola com un petit follet duen-te a un somni que no et deixa retornar de les terres desconegudes en hores. El descontrol regnant no et permet gaudir del que et rodeja, no et deixa pensar que l’aconseguiment d’una fita només és el pas per iniciar una nova acció cap un altre en busca del gaudiment d’una nova victòria encara més gran.... en la conciència del racionalista o de l’afamat?
La ressaca de l’esforç, dolorosa de per si, gratificant perquè significa l’acabament d’un llarg treball, duent una calma on el silenci et retorna les veus de cada un dels elements participants, fen-te partícep del seu estat i de les petites baixes que ha patit, concloent d’aquesta manera el llarg i infaust procés d’esforç: punyent i creatiu.
La ressaca etílica, per la ingesta incontrolada, o no, d’una beguda. Et veus o et sembla estar transportat a un món imaginari, tant imaginari que quan et recuperes, molt de temps després, no recordes res de res, i potser és aquest el motiu per tornar a repetir l’acció...la més tonta de totes?
La ressaca amorosa, en principi dura d’acceptar, ja que és el tancament d’una història amb un final al que et negues a fer front. Et fa mal tot tant... malgrat després descobreixes que només és l’orgull el que ha sigut tocat, però en un atac d’empatia comparteix el seu enuig amb la resta del cos. Al cap d’un temps, no està normalitzat, aquell dolor mimba, i dona pas a un record, dolç i tendre, inolvidable, justament el que els tècnics anoment la ressaca: gaudeixa-la si et toca viure!
Lamne
Hi han moments en la vida que no voldries existir, penses que tot et surt malamanet i t’encaparres en aquesta idea fins a transformar-la en la teva bandera.
Hi han moments en la vida que les coses succeixen, i les has de seguir, com el cec que segueix al seu gos, sense dubtar ni pensar en si ho està fent bé o malament.
Hi han moments en la vida que penses que ho estàs perdent tot, i un instant, només un instant després, t’adones que ja estàs guanyant un univers sencer.
Hi han moments en la vida que voldries dir T’ESTIMO, però el receptor de les teves paraules és lluny, física i mentalment, i aleshores surts al balcó i crides als quatre vents el seu nom i els teus sentiments, per si de cas té posada l'orella.
Hi han tants moments en aquesta vida i tinc tantes ganes de viure'ls....
A STORY OF PEOPLE IN WAR AND PACE
Un documental del certamen Docs Barcelona punyent, real i dins una sintonia diferent a la que estem habituats.
El problema armeni és una casualitat, per desgracia ja que era un bon marc per donar quatre pincellades, però la idea que que transmet és boníssima: és tant o més dur viure una guerra o que viure una la pau...
És realitza mitjançant el seguiment de les persones que van estar lliutant al front, amb la finalitat de respondre al seu fill, pare, vas ser un soldat a la guerra?, i que ell va ejercir com a reporter free-lance a primera línea de batalla.
La decadència no esdevé en la revolta, com tots ho tenim concebud, sino en el desenvolupament de la pau, el tornar a una realitat que mai podrà ser la mateixa, però que com humans que som la busquem, exigim i somiem, per arribar al fracàs.
Les imatges són directes, sense utilització de tècniques ni grans mitjans, el que fa que t’endinsis més, fins a revuire la història de cada un dels personatges en propia pell.
El col·loqui posterior sense sentit, preguntes molt interessant per respostes poc adients i fins i tot pobres...
De tota manera, val la pena veure’l
el que penso
quartre sols...
quatre ratllles....
La lluentor no em deixa veure cap rastre
quatre ratlles...
un sol soll
El rastre no deixa resol....
Per a tu... que em llegeixes
M'haguera agradat ajudar-te
Ho he aconseguit?
M'haguera agradat consolar-te
i a quedat en l'oblid?
M'haguera agradat....
i és tot un desig...
