... un somni ...
A cor ple... és com sempre faig...i em cremo.... o potser no, i cada dia en el meu ordinador li he de dir que el meu idioma és el català i no me’n canso, és més, vull començar a escriure per dir-li altre cop, com a idioma predeterminat: CATALÀ... és tant difícil d’entendre?.. és la meva llengua.... i miro per un altre cantó, se’m fa estrany, un altre reivindicació? L’hi he de cridar... Sóc DONA... i altre cop reivindico una cosa que és patent... però no s’adonen... Maria Magdalena... pobre dona... Santa Maria.... Cal que continuem... què vol dir la visita del Papa de... de qui?... I tinc sort quan encara els puc preguntar als pares, i malgrat la seva edat, se’n duen les mans al cap i em responen, però no ets atea?... i ho sóc, però menys o més... i penso... i vull oblidar... i continuo i encara ens queda l’esperança del més enllà... i miro la seva foto que, ara hores d’ara, encara em dona forces per seguir somiant...
posted by EMFÀTIC @ 10:12 p. m.
0 Comments:
Publicar un comentario
<< Home