pel que fa a la política
La lluita per a transformar la realitat des del treball.
La reivindicació com a única sortida a les idees.
La il·lusió la va dur on era, al cap davant del sindicat.
L’optimisme a la signatura dels acords més increïbles i socialment més avançats.
La convivència al descobriment de la societat, la realitat respirada glop a glop fins ben endins.
La sentinella en la millor coneixedora del medi.
La solitud al gran mestre del poder i de la seva gent
A mida que el document s’omplia de lletra, sense contingut, i els seus ulls de llàgrimes... era inevitable després de tant esforç.... L’acord es transformava en paper mullat....
TOT ACABA IGUAL?
posted by EMFÀTIC @ 5:44 p. m.
0 Comments:
Publicar un comentario
<< Home