La bicicleta...
Somni d’infant ... il·lusió juvenil... utilitat en la maduresa ... malson a la vellesa
Dues rodes, sempre millor que una, però sola no és impossible.
Sempre l’has de dur correctament inflada, ni massa ni poc, com tot en la vida, perquè et dugui allà on penses tu que vols anar, però que mai arribes... i tant mateix millor, tenir només un destí és molt aburrit, més si l’aconsegueixes... és millor tenir petites fites que mica en mica es van transformant en petites victòries entre la vida i el teu destí. Quan acabes de guanyar-ne una, et queda un bon gust de boca: entre xocolata i cafè, va ser el que he sentit al veure aquesta pel·lícula.
He entrat sense esperar res a canvi, i he sortit encara més optimista de l’habitual (impossible!)
Fresca, sense ser molt pretensiosa, t’acaba comunicant el que tots sabem de la vida: només tens allò que tu et busques i cal lluitar-ho....
Si vols ... ja ho saps ... només tenim allò que nosaltres ens cultivem.
posted by EMFÀTIC @ 11:47 p. m.
3 Comments:
Com la vida, poc a poc. Preciosa evocació.
Per una altra part, he traslladat la reflexió sobre la teva blog, a la meva pàgina web, en aquesta adreça:
http://ecasual.googlepages.com/emfatic
El text es manté, el que he agregat és una imatge (de logotip o botó). Tant de bo que tot sigui del teu agrado.
Saludos
Em fa molta vergonya, però al mateix temps t'agreixo tanta alta qualificació...
Em sento en deute!
Gràcies
Les gràcies te les dono a tí, perquè gaudeixo i aprenc al llegir-te.
:)
Publicar un comentario
<< Home