miércoles, agosto 30, 2006

Menu per quatre duros



Menú del día
Per aquells que sempre seràn nens…
El petit princep - Antoine de Saint-Exupéry
Per a imaginatius…
Alice In Wonderland – Carroll Lewis
Per aventurers…
Benito Cereno – Herman Melville
Per a insaciables…
La Muntanya màgica – Thoma Mann
Per a inconformistes…
Tot esperant a Godot - Samuel Beckett
Per a qui vol trencar amb tot…
Juan Sebastián Gaviota - Richard Bach
Per als qui han de jugar amb la política
Bella del Señor - Albert Cohen



………… i el diumenge tot s’ho menja

martes, agosto 29, 2006

Asocial



Veinticuatro… aquestes són les hores que porto sense clucar l'ull
Cincuenta y tres … les raons que donaria a l’alcalde de Barcelona per la meva ira
Quince, la niña bonita … sóc aquí, però ja no estic tant "bonita"
Y sigan jugando señores


Quin sentit té el muntar una Festa Major on no té en compte els mateixos veïns del barri?
Porto deu dies escoltant sense descans, i fins altes hores del matí, com un senyor recitava, en principi, aleatòriament una sèrie de números. Era seguit per un grup de badocs que esperaven que els toques alguna cosa infumable, exposades darrera del locutor… Jo, asseguda al sofà de casa, no sabia si sortir per la finestra per ajudar a cantar-los o abandonar per sempre més la vida en comunitat! … ASOCIAL… si, és cert, qui jo o els qui les munta? Com es pot estar fins l’1 de la matinada diàriament, sense pensar que el teu veí demà s’ha de llevar a les 6 del matí? Qui és l’egoista? És una festa o una tortura?…

Ahir quan vaig arribar a casa i vaig veure com s’iniciava la marxa dels funanbuleros, vaig plorar, si, encara no se si d’alegria o de la pena que tinc que només em falten 356 dies perquè es torni a repetir!

viernes, agosto 25, 2006

Plutó



Vaig estar buscant-lo tot el dia, sabia la seva trajectòria, però no concretament. M’ho havien explicat: petit i fornit, inquiet i cul d’en Jaume, bon jan i cor calent, rialler i optimista… tot això abans de…

Hi van posar l’ull, crec que era un d’americà, no sé el seu nom, i es ell va anar esverant fins a tenir petites explosions d’ira quan s’empatxava de sobervia o d’arrogància... canvia de color quan s’enfadava i no escoltava a cap dels seus… i van atracar les pitjors emocions i la foscor… I el temps va transcórrer sense comunicació amb els seus col·legues, cada cop amb més explosions i més posats fins el…. 24/08/2006: La comunitat astronòmica de la terra degrada a l’astre Plutó a "quasi astre"… És sol, molt sol, diuen que l’han vist plorar, però encara hi ha explosions… de ràbia per la humintat?

jueves, agosto 24, 2006

amb la teva mà


Cinc dits a cada mà
ens calen pel que et vull explicà
Quatre sonen clarinet
anunciant la bona nova a tort i a dret
Tres en juguen fins el final
de la dreta? Tant se val!
Dos tant sols formen família
ens miren i ens entra el riure
Un tant sols en vols
per veure junts l’astre sol

martes, agosto 22, 2006

L'aventura humana

Les aventures comencen i no saps mai perquè. O no saps explicar-te ni a tu mateix el motiu. Pots tenir sensacions barrejades de sang freda, emoció indescriptible, que et vibra el cos i que et dispara la ment a l'horitzó. Intentes trobar explicacions als instints més profunds i no les trobes. Com que tu no tu saps explicar a tu mateix, difícilment sabràs argumentar-ho a la resta amb les paraules oportunes. Quan és qüestió de sentiments, mai poden haver-hi les expressions adequades ni fonamentades amb criteri. Potser per això, parlem amb el cor. I com que hi hem estem tan poc acostumats, potser també per aquest motiu, quan el destí és emocionalment indescriptible, no trobem cap paraula, frase o comentari apropiat. Però la vida és això: emocions humanes que ens donen vitalitat i les indescriptibles són les que sempre més recordarem. I aquest sempre és per sempre.

lunes, agosto 21, 2006

Obrim per vacances




Sempre quan un torna queda el record
Benvingut aquells que ja hi som
I per aquells que hi seran ben aviat!


VACANCES…..

NANCES --> estri sense forma determinada que permet transportar un objecte (+ error tipogràfic)
- Un llibre!!! No em deixa mai en un mateix lloc, em transporta fins a paratges insospitats! Pot ser gran o petit, rodó o quadrat..
- No badoca no! Alguna cosa més banal! No siguis tant idealista!
- Un matalàs? Quan m’estiro Em transporto a un altre món de somni, o no, i on mai no paro de riure i sóc feliç… i
- Nooo…. O potser si, va sigues encara més i més materialista que hi arribaràs…
- Impossible, no l’agafo… ah…. Ja t’he vist… Si! Les endevinalles!
- Nooooooo

VACA --> animal amb dues banyes productor de llet que es fa servir habitualment pel consum humà
- No ho diguis, que et veig venir!
- I per què em poses aquesta definició?
- No en podia fer una altre!
- Doncs el que penses!

( -) NA --> significat negatiu en algunes comunitats autònomes
- No, el que em dius tu sempre.
- D’acord, si aquest cop tens raó.


Ara intenta definir-me el mot VACANCES
Segons les teves pistes:
Estri que et transporta, no m’ha quedat clar si molt o poc, com tampoc el destí, si amunt o avall, una mica animal i gran productor de llet, no se si de mala, pel vocable negatiu, o per molt bona, pel fet de treure-li.
Que et sembla la meva definició? És això?
NOOOOOO


miércoles, agosto 09, 2006

Dues de juntes



Un al costat de l’altre cap mot,
Sent una busca comuna de l’objectiu,
seguint una directriu

Res no em guia ni em du
ni mirar-nos a fit d’ull
Renunciem a ser únics

A ras del terra ens creuem
Amb d’altres que creiem
la unió i el bon pas veiem
La igualtat ens delata
Com a vestit
La Sabata

martes, agosto 08, 2006

Un lligam


Agafa, amb fermesa, el dret, de fet tant fa però a mi m’agrada començar pel dret, sense miraments ni giragonses. No te’l miris massa, no hi dubtis, la decisió és important i ell ho nota, és com tot, cal comunicar seguretat perquè els altres ho creguin. Un cop el tinguis, dedica’t al company, com si res, no hi donis gaire importància, el dret es pot enfadar: apressat i menys tingut, és el pitjor dels lletjos que un pot rebre, recorda sempre… t’agradaria sentir-ho?… no badis, continua o l’operació serà molt i molt llarga. Un cop tinguis tots dos, un a cada mà, lineals, sense que es toquin, no creïs competència, no podràs evitar que es vegin, es miraran, obvia-ho, fermesa i endavant, continua la teva feina, creua’ls i lliga’ls amb un nus … RÀPID… que no s’escapin …Si superes aquest pas, ja tens molt de guanyat… Busca amb cada una des les puntes amb el nexe que acabes de fer…aquest pas els demostra la realitat, quan un ha passat per una acció, és impossible de desfer-se’n… un petó, una infidelitat, un fill… mai es pot fer marxa endarrera… i torna a lligar-los, cada cop les coses es compliquen més i més …

I JA HO TENS, HO HAS ACONSEGUIT!!!

.....d’aquesta manera no se’t desfaran mai els cordons de les sabates….

miércoles, agosto 02, 2006

ESTEM DE VACANCES?





No sóc de vacances físicament, però si mentalment... la meva ciutat és buida de veïns de vianants, d'amics, de germans, però plena d'aventures, de noves veus, noves petjades, nova gent que bada... badar? vancances? un símil?... no, però aquí i ara ho proposo. Em puc tornar a perder pels carrers, ben conegut pels meus ulls i peus, sense que em vingui el sentiment d'aborriment. Per quin motiu, potser ho fa aquells ulls nous que em qüestionen sense creuar un mot, aquell posat de no tinc pressa sense dir-nos res, aquell somriure que et travessa només de passar aprop... torno a estar en un lloc màgic que vaig creant mica en mica, sense cap pretensió, només amb el goig, un cop més de gaudir del que tinc: CARPE DIEM

En quina ciutat pot passar això? T'ho imagines? ... No? a Barcelona, home!