domingo, enero 28, 2007

Fent la ratlla dels pantalons....



Davant la post de planxar, li ha tocat el torn als pantalons... començo per la part de dalt, així m'ho va ensenyar la mare. Primer un camal i deprés l'altre, aleatòriament, així m'ho sembla, i m'adono del seguiment d'una pauta: primer la part dreta, entrenament, per millorar l'esquerra, defecte ideològic?
Encaro el dos camals, els centro i els arrenglero, per tenir la seguretat que totes dues parts són iguales i quadrades.... em miro les meves cames i m'adono que una és més llarga que l'altre... quin sentit té l'alineació dels camals? cap ni una, altre cop la mateixa resposta: m'ho va ensenyar la mare.
Desfaig el que porto fet fins ara i els poso per separat, cal marcar les diferències i deixar-les crèixer per separat, en el convenciment que aquest fet millorarà el rendiment? No ho sé, però no crearà ni tensions i si llibertat d'acció i felicitat.
Abstraient-me de la tasca, sòc a punt de cremar un camal, un de sol? si els hagués arreglerat? Tampoc haguera pogut crear la mateixa cremada ambdos a la vegada... no són quadrats i no acollirien l'escalfor de la mateixa manera. Però he estat a temps de salvar els pantalons, els camals i la meva imatge...

Torno a centrar-me i ara li toca el torn a les estovalles.

posted by EMFÀTIC @ 8:27 p. m. 0 comments

jueves, enero 25, 2007


P .... posibilitat
 A .... acomplir
U .... únicament
T .... tractats
A ....atreients ....
t'arrisques?

posted by EMFÀTIC @ 11:54 p. m. 0 comments

domingo, enero 21, 2007

La Morena


Només cal mirar-la, t’adones de seguida del pas lent, els ulls tristos que no deixen passar les imatges... l’ossa més vella que ha sobreviscuit a la cautivitat de 41 anys o aproximadamente 120 en els comptes de la seva espècie.

Al sentir-ho m’ha vingut al cap la meva imatge a la seva edat... esfaraidora: curvada, això segur, amb el pas lent si es que em queden forces, el pel ben blanc i la mirada perduda en busca d'una sortida digne; sense memòria ni alé.

Voldrà manternir-se o els records l'han aturada en un moment del temps que ella a escollit?

Quan reflexiono em venen tots els dubtes: cal viure tant? o és que l'esperit de conservar el fil de la vida ens du a enbogir i oblidar el que és un transcòrrer digne.

No ho sé... escorcollo una resposta en els seus ulls i em perdo en la tristor, de la cautivitat o de la longevitat?

Resto expectant als seus moviments, que gairebé són nuls, potser els seus muscles són més coherents que la resta del seu cos...

Continuo mirant-la i espero no trobar mai una resposta.

posted by EMFÀTIC @ 11:24 p. m. 0 comments

Un cubell d’aigua

Avui m’he abocat a un cubell plè d’agua neta, cristalina. L’he somrigut, sens dubte, i m’he vist reflectida.. quina joia... no era jo, sinó tot el que fins ara he anat custodiant amb l'ús diari de la vida: esforços, guanys, victòries, però també he trobat pèrdues, oblits i incongruències. Ha pogut molt més el somriure, les dents blanques i les arrugues que comencen a sortir al voltant dels ulls tinguis l’edat que tinguis... La tranquilitat de l’aigua estancada m’ha deixat un temps per copsar l’efecte que en mi a fet el temps, i que per mimetisme ha fet al meu voltant...

He despertat, i el cubell ja no hi era, he pensat que tot havia sigut un somni, una imaginació que el meu servell, bó i savi, m’ha mostrat com una realitat. He anat al mirall, he somrigut, i no tenia les dents tant blanques, i els ulls eren plens d’arrugues...


I avui, en aquests moments, encara busco el cubell

posted by EMFÀTIC @ 1:58 a. m. 0 comments

viernes, enero 19, 2007

CELEBRACIONS


Si t’adones, sempre tenim alguna cosa a celebrar: fa 15 anys que es van festejar els Jocs Olímpics a Barcelona, 14 anys que va nèixer en Jaume, 13 no recordo res portada per l’esterotip de mal número, 12 on estrenen Sentit i sensibilitat (perdó per la traducció), 11 que vaig veure a l’Helena per primera vegada, 10 que vaig ser concient del meu voltant, nou anys que en Saramago li van donar el Premi Nobel ... fa menys d’un any que vaig començar el blog... i fa una setmana ... que cal celebrar, no t’oblidis si us plau!!... i continua una vida d’acompliments, fites realitzades, agraïments, cants victoriosos... i sobretot cal donar les gràcies...

posted by EMFÀTIC @ 9:33 p. m. 2 comments

miércoles, enero 10, 2007

Sense punta


Quatre ratlles no fan un poema.
Una dent no dibuixa un somriure,
Ni un pel una cabellera...

Però una rasta et dona impresió
Un gest emoció
I un mot ... il·lusió
Potser la de viure?

posted by EMFÀTIC @ 10:04 p. m. 2 comments

lunes, enero 08, 2007

Buscant la punta


No se de què parlo... potser del llençol que pretenc estendre, és massa llarg o gran... com les festes? No hi ara!
M’agrada recordar els moments viscuts de petits: el tió al voltant de l’arbre, una nadala davant el pesebre i unes festes inolvidables... i doncs? Busco la punta, ho vis, del llençol que tinc entre les mans, la trobaré i aconseguiré plegar-ho... de fons la música de la fira i els crits de la mainada ... una barralla interminable, he d’anar a dinar, la familia m’espera... cero l’inici, l’agafo ben fort, m’he equivocat... tant i fa: plego el llençol entrecreuat, dibuixo un somriure... potser faig tard a la nadala, potser arrugo el llençol... surto correns ... el tió i tot el NADAL s’escapa, però no faré tard, i tú?

posted by EMFÀTIC @ 8:44 p. m. 0 comments