EMFÀTIC: septiembre 2006

miércoles, septiembre 27, 2006

Elena

Avui és un dia especial, la vida em va donar un dia més de vacances i jo l’he aprofitat el màxim amb l’Elena... el sentiment d’una segona oportunitat és dur, però també ens és necessari, per què? em pregunto, sóm tant tontos que oblidem de pesar diàriament el fet de respirar, de dir el bon dia a la mateixa persona amb la que m’he anat a dormir la nit abans, el besar a una persona que veus diàriament, el somriure només perquè visc... i m’ho has recordat... que estrany una persona tant positiva no creia que ho pogués ser més, i ho és, us ho asseguro... després de tot encara ho és més. Ara he deixat de creure en les fronteres i crec a ulls clucs en un mar sense fi.

Altre cop, gràcies Elena per comunicar-me les teves ganes de viure!... gràcies

martes, septiembre 26, 2006

Retorn

Acció de retornar, esp de tornar al lloc d’on hom havia partit, tornada // Resultat de retornar un pasta, un lligat.

N’hi ha de dolorosos... i no pel que fa al meu nom, sinó dels que fan mal al tenir noticies de l’anunci, i avui, i la meva presa en conciència que no em podré jubilar fins d’aquí molt, la monarquia ens ha anunciat la possibilitat d’un increment, d’una persona més per mantindre: més impostos i per tant menys possibilitats de prejubilació... llarga vida els desitjo, però curta procreació...

N’hi ha de inevitables: demà començo a treballar i encara que no vulgui. Me’ls imagino davant la meva taula, fent una cua interminable, o cadascú va dipositant carpetes i carpetes plenes de temes a quin més important ... que dolentes són les vacances quan s’acaben...

N’hi ha de desitjables: que segur que no és un retorn, però com que et passen avui, cal explicar-ho i més quan et venen sense haver-les demanat, com un regal que no saps ben bé qui te l’ha portat. I el disfrutes, malgrat que fer-ho vulgui dir deixar el cap sota la taula... és més, encara no l’he recollit ... potser no ho faré mai més.

N’hi ha que sempre vols que ho facin, que et donen goig i joia: en Jaume. Ahir, per primera vegada va tocar a la Plaça Catalunya, en les festes de la Merçè. Que voleu que us expliqui?, doncs que tots ens vem aixecar en el primer solo i que no vem tenir cap més ulls per a ningú, ep! ... però justament... Gràcies Jaume, pels teus solos i pel teu retorn!

domingo, septiembre 24, 2006

Pandora al Congo - Albert Sánchez Piñol

Ciència ficció, si, però genialment real.

Feia temps que un llibre no m’enganxava tant ... una història d’amor idílica, un dibuix de la societat actual brutal, una imaginació desbordant per acabar recordar-nos que vivim en un món fastigós, que més es pot demanar d’un llibre? ...ah! si! i tant, que estigui ben escrit i que tingui frases i idees ...

... La vida d’un home és el que ell creu que ha estat
... i si li haguessin preguntat què era el que més l’amoïnava en aquesta vida hauria contestat, sens dubte, que li feia pànic fer tard al seu propi enterrament
... i quan es movia semblava un nedador epilèptic
... l’amor no es pot mesurar amb la racionalitat d’un compàs
... Imaginem-nos que l’amor de la nostra vida s’amaga sota mil milions de pedres. No pot haver-hi res de pitjor. O sí: que visquia una cantonada de la vida i no vulgui saber res de nosaltres.
... el més important del temps és que el temps pot decidir no ser temps

Personificació del animals molt bones

... les tortugues són uns animals ben estranys, amb les seves potetes d’elefant en miniatura, bec de lloro i una cua risible. I Maria Antonieta, a sobre, no tenia closca, Feia angúnia de veure més prima que una salsitxa i la pell de rèptil tibant-li el cos ...

I moments còmics, que cal que els descobriu...

Però m’han quedat molts dubtes, i en poso un a l’aire a veure si algú, m’hauria agradat que fos l’autor, me la respon: Thomas Thomson té relació amb Thomas Mann... per bon escriptor?....

Valoració? Cal que us la digui? No home no! digueu-m'ho vosaltres!
Espero que el pogueu disfrutar tant com jo!...

PD: Felicitats Albert!

jueves, septiembre 21, 2006

HURACÀ

Vuiren un ... ja en tens prou, t’ho puc assegurar... encara no he oblidat l’angoixa, les hores d’espera i les llargues estones que pateixes els cops de vent, veure com EL MÓN s’enfonsa: aquella muntanya que feia dies la miràvem amb el desig de coronar, el pont d’entrada al poble, la casa envejada ... el temps s’havia aturat sense que ningú pogués evitar-ho.... Però dins aquesta angoixa vaig anar creixent, aprenent que no tot ho tenim a la mà, ni per molt que ho paguis... només vaig aconseguir mullar la tarja de crèdit... com se’m va mullar el cor quan vaig poder abandonar el lloc arrassat, peró plé d’estima i humanitat

Avui, quan s’espera un huracà a Galicia, em venen els records i n’he de parlar, ja que no hi ha cosa més dolenta que callar els teus neguits... i he somrigut quan sentia per la ràdio que no havia estat tant important com es creia, i he somrigut quan he tornat a reviure la meva feblesa... he buscat la tarja de crédit i era seca... com de reals són molt sovint els somnis!

jueves, septiembre 14, 2006

Tovalles

Tovalles, les millors les brodades amb floretes, aquelles que la mare et dona quan marxes de les seves faldilles, i que no les havies vist mai posades en la taula llarga del menjador. No li anaven? Si, i tant, ara que ho miro era justa la mida, però com tu faràs va fer ella, les desaràs a l’armari a l’espera d’aquell moment màgic i irrepetible per estrenar-la, i mai el trobes, com a bon humà penses que sempre hi haura un de millor, sense sospesar el present com un retall irrepetible... la magia cal que la possis tu...

De tant en tant la rescataràs, per gaudir-la entre les teves mans, i adonar-te que els plecs, cada cop més marcats, et dibuixen el pas del temps sense adonar-te de com fuig de les teves mans.

Avui he posat les estovalles de la mare, he hagut de fer quatre plecs, a la taula petita, el menjar, un pizza, s’ha transformat en un àpat per una princesa, jo, només acompanyada per l’emoció i les meves ganes de ser feliç: ho he estat

miércoles, septiembre 13, 2006

Llibreta

Blanca idea
Espera
Plenitud lenta
Treball
Idea dibujada
Bona lletra
Emoció per descriure
Somnis

lunes, septiembre 11, 2006

Solitud

He baixat, avui amb xancletes, impensable fa uns anys, de passeig per retre l’homenatge, degut i obligat, en Casanovas... Arribant no hi havia pas gaire gent, no patia pels meus peus... Somrient i comentant amb els companys de viatge, hem arribat fins a trobar-lo: sol i gloriòs com ja fa uns anys, rodejat de valles, com en fa pocs que ens ho fan.

De sobte soroll de gralles i l’anxaneta que em convidava anar de la seva mà, amb uns metres de distància. He corregut per enganxar-la, i amb una rialla de complicitat i la mirada d’en Casanovas hem avançat, com cal, fins el seu davant per deixar el coixí de flors i el nostre himne desafinat.

Un cop d'ull al voltant: quatre turistes i uns quants idealistes. Quina joia, encara no sóc de museu...I la pregunta: Fins quan?

domingo, septiembre 10, 2006

Fer feix de tota llenya

A qui no li agrada?... Però realment és tant complicat....

Penso amb totes les lliçons que he tret de les meve victòries i en especial de les meve derrotes, a quina més profitosa. Quan em poso davant d’un paper intentant enumerar-les guanyen les derrotes, per golejada. I que és la vida sinó l’addició d’errades?...

Desgraciadament, no tota derrota comporta la millora: demà 11 de setembre, tots els partits polítics intentaràn fer feix de tota llenya, sense buscar quin és el motiu i on cap la millora?

Estic trista pel món que estic deixant a en Jaume, la Julia i l’Helena, amb la política que s'està fent, o millor estem fent. Hi ho estic perquè no sé com justificar el que està passant, hem cremat el sentis dels mots d’inexplicable, el de sordera, el d’incomprensió ... les frases fetes de fer les coses a ulls clucs o escoltar amb les orelles d’asse... PROU... fa falta que es les dresin cap a la gent, que ens escoltin i sobretot entenguin que no sóm RUCS ... i que d'una vegada per totes, la nostra diada no sigui, com porta molt de temps, un dia polititzat i robat al poble... S'han esdevingut els polítics en el cacics del segle XXI ?

miércoles, septiembre 06, 2006

Bon dia!

Hi ha dues coses que em desperten pel matí: el neguit i la llum… o potser tres si hi sumem el rellotge, però aquesta opció és inhumana, per tant no la tindré en compte.
El neguit --> Inquietud de ser o estar en el llit?, molèstia la que sento per haver-me de llevar, produïda per una forta excitació… ves a saber el que he somiat, una gran impaciència per trobar allò que busco, un desassossec que sempre el poso per les quatre esses a quatre potes.

La llum --> s. XIV; del ll. lumen, -inis, íd., de la mateixa arrel *luc- de lucere 'lluir', ara ho veig… lluir és el realment important, autolluir, imprescindible.
M’aixeco i em miro al mirall mentre em trec la lleganya-rèmora que m’acompanya cada mati, acoto el cap, encara no ho puc fer solemnement, i em rento les dents, les orelles, només en aquest escrit, em pentino, agafo el somriure que vaig deixar en aigua ahir per la nit, per tornar aparèixer ara en un espill renovada o neta!... i -->autolluir per sortir el carrer i pregonar per arreu el que m’ha fet despertar aquest matí.

lunes, septiembre 04, 2006

Felicitat

De cop, sense que pugui digerir el que m’està passant, ho visc i com sempre intensament, per si de cas… En un desgavell de transpiracions, m’impregno del moment: un glop d’aigua salada, la possible sensació de mareig, el compartir una llum, un riure, un beguda que s’ha fet amb comunitat… una idea: la llibertat buscada i somiada…

De cop desperto, segur que he somiat!

Però no, em queden rastre: el somriure, el color de la pell, el resol en el cabell.

M’espolso la mandra del badoc i engego la meva maquinària …Què és la felicitat?
Un moment, un instant, una sensació, un somriure, una il·lusió, un mot, una relliscada…

La busco i per un moment crec que l’he trobada, però no l’he copsada, millor així, un pas més en una platja plena de fina sorra, em somric i penso… Fantàstic, així em queden tantes felicitats encara per gaudir!

EMFÀTIC