Tovalles
Tovalles, les millors les brodades amb floretes, aquelles que la mare et dona quan marxes de les seves faldilles, i que no les havies vist mai posades en la taula llarga del menjador. No li anaven? Si, i tant, ara que ho miro era justa la mida, però com tu faràs va fer ella, les desaràs a l’armari a l’espera d’aquell moment màgic i irrepetible per estrenar-la, i mai el trobes, com a bon humà penses que sempre hi haura un de millor, sense sospesar el present com un retall irrepetible... la magia cal que la possis tu...
De tant en tant la rescataràs, per gaudir-la entre les teves mans, i adonar-te que els plecs, cada cop més marcats, et dibuixen el pas del temps sense adonar-te de com fuig de les teves mans.
Avui he posat les estovalles de la mare, he hagut de fer quatre plecs, a la taula petita, el menjar, un pizza, s’ha transformat en un àpat per una princesa, jo, només acompanyada per l’emoció i les meves ganes de ser feliç: ho he estat
posted by EMFÀTIC @ 11:01 a. m.
0 Comments:
Publicar un comentario
<< Home