EMFÀTIC: HURACÀ

jueves, septiembre 21, 2006

HURACÀ

Vuiren un ... ja en tens prou, t’ho puc assegurar... encara no he oblidat l’angoixa, les hores d’espera i les llargues estones que pateixes els cops de vent, veure com EL MÓN s’enfonsa: aquella muntanya que feia dies la miràvem amb el desig de coronar, el pont d’entrada al poble, la casa envejada ... el temps s’havia aturat sense que ningú pogués evitar-ho.... Però dins aquesta angoixa vaig anar creixent, aprenent que no tot ho tenim a la mà, ni per molt que ho paguis... només vaig aconseguir mullar la tarja de crèdit... com se’m va mullar el cor quan vaig poder abandonar el lloc arrassat, peró plé d’estima i humanitat

Avui, quan s’espera un huracà a Galicia, em venen els records i n’he de parlar, ja que no hi ha cosa més dolenta que callar els teus neguits... i he somrigut quan sentia per la ràdio que no havia estat tant important com es creia, i he somrigut quan he tornat a reviure la meva feblesa... he buscat la tarja de crédit i era seca... com de reals són molt sovint els somnis!