EMFÀTIC

El neguit --> Inquietud de ser o estar en el llit?, molèstia la que sento per haver-me de llevar, produïda per una forta excitació… ves a saber el que he somiat, una gran impaciència per trobar allò que busco, un desassossec que sempre el poso per les quatre esses a quatre potes.

La llum --> s. XIV; del ll. lumen, -inis, íd., de la mateixa arrel *luc- de lucere 'lluir', ara ho veig… lluir és el realment important, autolluir, imprescindible.

M’aixeco i em miro al mirall mentre em trec la lleganya-rèmora que m’acompanya cada mati, acoto el cap, encara no ho puc fer solemnement, i em rento les dents, les orelles, només en aquest escrit, em pentino, agafo el somriure que vaig deixar en aigua ahir per la nit, per tornar aparèixer ara en un espill renovada o neta!... i -->autolluir per sortir el carrer i pregonar per arreu el que m’ha fet despertar aquest matí.