EMFÀTIC: Espai

martes, octubre 03, 2006

Espai

Pujo, i el vaig deixar sense cap vigilancia, no era concient dels perills que em pot venir, obviant el fet que qualsevol podia ocupar-lo, però si és buit! Qui el voldrà!, em preguntava sovint quan l’abandonava, buit, buit de què? Ara penso quina inexperiència , buit del res, buit del tot, rebossava... i jo sense veure’l. Vaig deixar-lo en un costat, sol, sense ni haver-lo netejat, a ell, al meu espai, aquell espai meu... fins que em vas dir que era el nostre! I a partir d’aquell moment ens vem veure obligar a netejar-lo, endreçar-lo, cuidar-lo... hi erem sempre, matí, tarda i nit ... i es en aquest moment quan es va produir la seva rápida evolució: es va anar escursant i empetitint tant ràpidament... que amb molt poc temps ens ofeva, l’espai havia desaparegut: sense oxigen per seguir vivint, i ni un tros per emetre una paraula, les idees estaven tant pretes que van iniciar una guerra, la primera en mi, l'única que recordo... Cada una d’elles trepitjava el retaló a la del davant provocant un encabalcament... Res no tenia sentit.... o en va tenir molt, quan es va produïr la ruptura: mai l’espai ha tornat ser el mateix... Com t’enyoro!