domingo, octubre 15, 2006

Microcrèdits


La paraula ja ho diu, micro de petit... però quan penso en un petit, no em puc estar de dibuixar directament un gran i ample somriue en el meu rostre... dolçor, aquell infant que tots estimem, o aquell amor que va ser tant petit en el temps, però tant gran en la intensistat, que mai oblidaré.

Segueixo llegint, crédit, una cosa a retornar, aquest mot de regrés no m’agrada, hi ha pel mig un deute, una dependència, un final que mai podrà ser d’igualtat...

Més avall un nom Mamad Yumus, Nobel de la Pau, menys mal!... microcrèdit.

Micro com a Unitat de longitud equivalent a la mil·lèssima part d’un milímetre...

Crédit com a confinaça que inspira la veracitat d’algú o d’alguna cosa, em costa de trobar-ne un, però miro ben al fons i si, si que en veig un .... el que jo tinc perquè la pobresa deixi de ser general entre la població del nostre món...

posted by EMFÀTIC @ 11:03 p. m.