domingo, enero 21, 2007

La Morena


Només cal mirar-la, t’adones de seguida del pas lent, els ulls tristos que no deixen passar les imatges... l’ossa més vella que ha sobreviscuit a la cautivitat de 41 anys o aproximadamente 120 en els comptes de la seva espècie.

Al sentir-ho m’ha vingut al cap la meva imatge a la seva edat... esfaraidora: curvada, això segur, amb el pas lent si es que em queden forces, el pel ben blanc i la mirada perduda en busca d'una sortida digne; sense memòria ni alé.

Voldrà manternir-se o els records l'han aturada en un moment del temps que ella a escollit?

Quan reflexiono em venen tots els dubtes: cal viure tant? o és que l'esperit de conservar el fil de la vida ens du a enbogir i oblidar el que és un transcòrrer digne.

No ho sé... escorcollo una resposta en els seus ulls i em perdo en la tristor, de la cautivitat o de la longevitat?

Resto expectant als seus moviments, que gairebé són nuls, potser els seus muscles són més coherents que la resta del seu cos...

Continuo mirant-la i espero no trobar mai una resposta.

posted by EMFÀTIC @ 11:24 p. m.