domingo, enero 21, 2007

Un cubell d’aigua

Avui m’he abocat a un cubell plè d’agua neta, cristalina. L’he somrigut, sens dubte, i m’he vist reflectida.. quina joia... no era jo, sinó tot el que fins ara he anat custodiant amb l'ús diari de la vida: esforços, guanys, victòries, però també he trobat pèrdues, oblits i incongruències. Ha pogut molt més el somriure, les dents blanques i les arrugues que comencen a sortir al voltant dels ulls tinguis l’edat que tinguis... La tranquilitat de l’aigua estancada m’ha deixat un temps per copsar l’efecte que en mi a fet el temps, i que per mimetisme ha fet al meu voltant...

He despertat, i el cubell ja no hi era, he pensat que tot havia sigut un somni, una imaginació que el meu servell, bó i savi, m’ha mostrat com una realitat. He anat al mirall, he somrigut, i no tenia les dents tant blanques, i els ulls eren plens d’arrugues...


I avui, en aquests moments, encara busco el cubell

posted by EMFÀTIC @ 1:58 a. m.