EMFÀTIC

El gust de la ressaca....

Ningú no pot asseverar haver patit mai una ressaca... fals, tots i cadascú de nosaltres n’ha passat com a mínim una, sino dues o tres, i n’hi ha que infinitats:

La ressaca de l’èxit en superar una prova, ennuvoladora. Se’t cola com un petit follet duen-te a un somni que no et deixa retornar de les terres desconegudes en hores. El descontrol regnant no et permet gaudir del que et rodeja, no et deixa pensar que l’aconseguiment d’una fita només és el pas per iniciar una nova acció cap un altre en busca del gaudiment d’una nova victòria encara més gran.... en la conciència del racionalista o de l’afamat?

La ressaca de l’esforç, dolorosa de per si, gratificant perquè significa l’acabament d’un llarg treball, duent una calma on el silenci et retorna les veus de cada un dels elements participants, fen-te partícep del seu estat i de les petites baixes que ha patit, concloent d’aquesta manera el llarg i infaust procés d’esforç: punyent i creatiu.


La ressaca etílica, per la ingesta incontrolada, o no, d’una beguda. Et veus o et sembla estar transportat a un món imaginari, tant imaginari que quan et recuperes, molt de temps després, no recordes res de res, i potser és aquest el motiu per tornar a repetir l’acció...la més tonta de totes?

La ressaca amorosa, en principi dura d’acceptar, ja que és el tancament d’una història amb un final al que et negues a fer front. Et fa mal tot tant... malgrat després descobreixes que només és l’orgull el que ha sigut tocat, però en un atac d’empatia comparteix el seu enuig amb la resta del cos. Al cap d’un temps, no està normalitzat, aquell dolor mimba, i dona pas a un record, dolç i tendre, inolvidable, justament el que els tècnics anoment la ressaca: gaudeixa-la si et toca viure!

posted by EMFÀTIC @ 1:37 p. m.