EMFÀTIC: Plutó

viernes, agosto 25, 2006

Plutó

Vaig estar buscant-lo tot el dia, sabia la seva trajectòria, però no concretament. M’ho havien explicat: petit i fornit, inquiet i cul d’en Jaume, bon jan i cor calent, rialler i optimista… tot això abans de…

Hi van posar l’ull, crec que era un d’americà, no sé el seu nom, i es ell va anar esverant fins a tenir petites explosions d’ira quan s’empatxava de sobervia o d’arrogància... canvia de color quan s’enfadava i no escoltava a cap dels seus… i van atracar les pitjors emocions i la foscor… I el temps va transcórrer sense comunicació amb els seus col·legues, cada cop amb més explosions i més posats fins el…. 24/08/2006: La comunitat astronòmica de la terra degrada a l’astre Plutó a "quasi astre"… És sol, molt sol, diuen que l’han vist plorar, però encara hi ha explosions… de ràbia per la humintat?