L'aventura de ser feliç
A voltes la vida em pica l’ull.
Cofoia, faig com si no l’hagués vist, però la vigilo, la mimo i no la deixo massa lliure, per si de cas
A voltes la vida et torna a mirar.
Resto inmòvil, perquè ho faci amb cura, cercant tots i cada un dels detalls, i si em giro?
Sempre la vida és el que tu vols.
I les meves circumstàncies, jo afegeixo, i algú des del fons em mira i em diu vas errada bonica
Sempre la vida és un lluita.
De la que m’agrada sortir guanyadora, sense haver-me fet ni una rascada....
A voltes o sempre la vida és una il·lusió
posted by EMFÀTIC @ 10:03 p. m.
2 Comments:
La felicitat és sempre una il·lusió compartida. Como el paisaje.
Cal saber-ho com treballar-al conjuntament.
Gràcies pel comentari!
Publicar un comentario
<< Home