EMFÀTIC

Temporada de casoris

Un dia qualsevol, una mare qualsevulla amb un fill corrent

- Mareeee... els animals es casen?
- No fill, no, només s’ajunten. De fet és com un casament, però sense festa, ni capellà, ni jutge... una cosa natural... A veure, com t’ho explicaria?... Imagina’t dues mones per la selva.
- Han de ser mascle i femella?
- No, no té perquè, poder ser del mateix sexe. Que es troben quan havien anat a donar un volt, i en veure’s, s’agraden, es miren, s’oloren, es besen, s’agafen les mans, i ja està s’han ajuntat. Han format una família.
- I perquè de les mans?
- No t’ho imagines? És molt senzill. Les mans per les mones és la part llarga del seu cos que els permet d’agafar-se a les branques per saltar, dur-se el menjar a la boca, bressolar als cadells, abraçar-se demostrant les seves emocions, és doncs una part molt important...
- Mare, com és de complicat el matrimoni! És difícil fins i tot en els animals...
- Noiiii... no veig que sigui tant complicat, on és la dificultat!
- Ah no? Va, si tant fàcil ho veus... digues, digues.. Com es casen les girafes! Eh?

posted by EMFÀTIC @ 9:57 a. m.