EMFÀTIC

Necessito pendre posició

Potser fora millor inspirar-se en José Saramago, amb quina obra? Qualsevol, o millor potser seria millor, en una dia com avui... l’essaig sobre la ceguera... o és més adient la societat i l'absurditat de l’obligació a votar.. o el si incondicional al vot en blanc...
Torno a la realitat, em fa molta por mirar el meu país, i ho faig amb ulleres de sol... perquè no se’m vegin els ulls plorosos... potser fore el millor tancar els ulls? ... on és la meitat del camí?... i de les idees... i de la gent ? i del meu besavi… no puc mirar la seva fotografia, no se quina cara fer, amb quins ulls respondre la seva mirada… no sé en quin pais visc... he perdut com a molts d’altres el món de vista.. i et miro Carme... sento la teva veu de lluny i tant aprop: tot allò que tenin és el que ens mereixem… i ploro, tant poc es mereix Catalunya… M’eixugo les llàgrimes i torno al cinema, a veure si puc sortir amb una mica més d’humor... us la recomano, no només als catalans, poètics o somiadors, sinó a totes aquelles persones que es volen trobar de nou o de ben nou, i molt especialment a tots els polítics, igual em sorprenci ja l'han vista... tant se'n fa... En parlem o en somiem?

posted by EMFÀTIC @ 12:23 a. m.