Hotel Existència II
Cada cop el veig més gran, potser me’l miro amb bons ulls, o m’hi trobo molt a gust, o creixo amb ell... avui us vull parlar de les torres: s’enlairen, buscant el cel, cap a l’infinit. L’espiritualitat, la filosofia, el pensament, les grans idees, es barregen sense ordre i en surt la política, tota una torre concentrada de política.
En guardem només l’olor, desproveït de flascó ni perfumista.
La gent que vol entrar-hi ho ha de fer amb silenci, sense dir ni una paraula, només escoltant les mil i una veus que d’allà surten. Et pots preguntar, i que en treus, molt i poc, només allò que tu vols sentir .
L’aprofitaràs en funció de com hagis entrat, trist o feliç, ressentit o desprès, capficat o alegre, cal que ho tinguis en compte, a voltes, potser més val esperar-se un dia...
L’entrada a les torres està prohibida als nens, degut a la seva fascinació per a tot... injust, si cert, massa poder, hi han molts de grans que tampoc haurien de tenir accés, ara que hi penso, potser millor marcar aquells que hi poden entrar, i em decanto en el feixisme? Una de les meves visites la vaig fer en un mal dia. I trenco la norma per fer lliure la circulació... anarquia?...un altre hi vaig entrar en l’inici d’un enamorament... que difícil és governar... es farà el que tu vulguis...
Quan surts, fas consciència del que t’endus ... em sorprenc... i penso que tot és possible en l’Hotel Existència...
posted by EMFÀTIC @ 9:12 p. m.
4 Comments:
gracias por tu comentario!
tu espacio me gusta mucho, muy buena la seleccion de fotos, son tuyas?
saludos...
LEo
Muchas gracias... y espero que lo que vaya colgando te siga gustando.
Algunas de las fotos son mias, las otras no...
Gracias y hasta pronto!
Es un precioso sitio en el que se respira amor.
Muchas gracias...tus pinturas no son menos!
Publicar un comentario
<< Home