Un mateix camí existeixen diferents costats

En l’únic camí que m’ha mostrat la vida, el sentit és clar i el mateix per a tothom, endavant, en busca de la felicitat... i en som molts, tots? no, hi ha qui camina endarrera... Qui? L’intolerant, l’incomprès, el no social... el que es fa dir amb dos lletres, a voltes repetides, que volen identificar el NO. Però per sort, no tot el NO queda sense evolució, n’hi ha qui el necessita, el no a un avui que et demana... qui sap el perquè, la negació d’un mateix... per la consecució d’un somni? No puc imaginar-me més, si se’t veuen les ganes de creuar! en la teva mirada, en les teves carícies, en el teu xerrar... M’aturo davant aquesta postura, l’entenc i la respecto. Busco una pedra on asseure’m per veure on i quan acaba, no és còmode, és l’única en aquest dur camí, i això em fa reposar, em sento intranquil·la ... em costa de quedar-m’hi i penso... no tindrem un lloc en mig dels dos extrems on poder trobar-nos, xerrar i compartir tot allò que tenim en comú?... A hores d'ara encara el busco.
1 Comments:
Solament l'ego crea ponts de vegades insalvables.
Publicar un comentario
<< Home