Un viatge mai iniciat
Finestres tancades, la humitat es fa present, no te importància.
Fre de mà, activat.
Canvi de marxes, en punt mort.
Volant, desbloquejat.
Puc sortir corrents, a una velocitat cruel i indignant, però sento que la humitat es fa present, no te importància.
1200 cavalls, i tots callats.
Seients de cuir, pobre animal.
Llunes antireflectants, està plovent.
I m’aturo, busco la porta de sortida, no la veig, però sento que la humitat es fa present.
Tancament centralitzat, no he de sortir.
Direcció assistida, no tinc un destí.
Llums alògenes, no puc veure.
Sento que la humitat es fa present
les teves llàgrimes?
posted by EMFÀTIC @ 7:09 p. m.
1 Comments:
Una experiència viscuda, ja lluny.
M'emociona.
Publicar un comentario
<< Home