viernes, mayo 05, 2006

Quan penso en esborrar-me

Les gomes d'esborrar sempre m'acompanyen perquè la majoria de vegades anulen el que he escrit. M'agrada més esborrar que deixar constància del que posat en un paper en blanc. Admeto que sovint sento pànic, neguit i respecte quan veig el paper per estrenar. I ja no diguem les meves llibretes preferides Moleskine, que les necessito perquè sé que em conviden als meus moments d'intimitat. Abans d'escriure, em suen les mans i això és un indicador que el meu cos està com xarbotat. Dono voltes i voltes al paper i no sé per on començar. Busco el marge que brilli més i deixo anar el llapis... Escric i després esborro. Escric i esborro... I al final deixo poc escric. Vull veure els blancs després del carbó del llapís i com queda el blanc quan ja no és immaculat. I quan esborro, sovint penso què esborraria de mi mateix i que deixaria en el paper. Sento que esborraria moltes coses, tot i que hi ha vivències que ni em permeten escriure.

posted by EMFÀTIC @ 11:06 a. m.