EMFÀTIC: 1+1

miércoles, mayo 03, 2006

1+1

M’he llevat amb una pregunta, no sé l’origen, però he estat una bona estona capficada à 1+1 Quan fan? I amb un acte reflexa m’he dit, mira que n’ets de beneita, dos nena, dos. M’he aturat, no, no és cert i he recordat els ulls que tenim a la cara, 1+1, que no són dos, per a mi, una multitud, m’ajuden a desxifrar el que tinc al davant, i a voltes em fan confondre, però no m’enfado, ja que la confusió pot donar pas a una joia, per un temps limitat? potser, però goig, i els perdono pensant que 1+1 potser si que fan dos... 1, i oblido els ulls per mirar les meves mans 1+1, que donen el tacte, necessari per viure... que seria de nosaltres si no poguéssim tocar aquell a qui estimem? acariciar-lo i agafant-li les mans, mentre els 1+1 dels ulls irradien l’escalfor d’aquell a qui estimen... en sumen 10 o més quan tots els sentits s’esvaloten... i m’aturo per arribar a les cames 1+1 que en fan moltes més, sobretot quan surten corrents pel seu nom o perseguides per un malson... 100... i les acompanyen els peus 1+1, amb ulls de poll, durícies, ampolles i qualsevol altre entrebanc... sempre endavant, ara això si, molt tirats per terra .... 1.000..... De cop s’aturen, passen el torn a les orelles 1+1, que no per ser més amunt havien de sortir abans i més quan em serveixen per escoltar aquelles paraules boniques del personatge abraçat... 1.000.0000 de gràcies als 1+1

Dedicat al Barça pel seu 1+1 d’avui