EMFÀTIC: Lamento el que no visc

lunes, mayo 01, 2006

Lamento el que no visc

No sé si visc més pendent del que ja he viscut o del que viuré. Hi ha moments passats, amb un grapat de sensacions, que sé que probablement ja no tornaré a reviure. Per això els recordo amb emoció, amb la sensació de què mai més els podré reviure. O també, amb la il·lusió de trobar-me algú que m'expliqués que hagués tingut les mateixes vivències per poder evocar-les, tot i que ja se sap que les intimitats són tan privades com secretes. A vegades, quan vols explicar quelcom que penses que és màgic i que t'està passant a tu, per qui comences a explicar-ho? A tu mateix, només? Amb qui pots confiar? Necessites posar-te davant del mirall de bon matí, tirar-te aigua ben freda a la cara i preguntar-te... per què a mi?

Pateixo en el meu interior amb aquest cúmul de turments tan il·lusionants, que estic segur que si ho expliqués a algú em brillarien els ulls. Pagaria per veure'm a mi mateix quan evoco els records i pagaria per veure'm a mi explicar-los a algú altra. Però el meu interlocutor no existeix ni existirà mai perquè és invisible. I el meu consol és el de pensar que visc somnis de cristall que no es poden trencar. mai.