EMFÀTIC: La Fàbrica de Somnis

martes, mayo 02, 2006

La Fàbrica de Somnis

Vaig marxar dissabte al matí, sense cap tipus de pretensió, el cansament me les havia tret... i el lloc i la companyia m’ho van fer canviar.
Vam arribar força d’hora al matí, no ens havíem dit res en tot el viatge, com estranys. L’entrada a la fàbrica es veia enterbolida pel soroll, potent i punyent.. que hi buscàvem? Tot i res... les passes cada cap més curtes, denotaven la meva inseguretat, mentre la silueta de tots els meus companys es feia latent a la meva esquena em seguien i que de tant en tant m’anava dient, tira endavant, esbatana’t d’una vegada, i jo sense entendre seguia un camí imaginari que va acabar allà, en el ben mig del territori : només una màquina i un home: ni gran ni jove, ni ben plantat ni lleig, ni ric ni pobre, ni llest ni tonto ... només una màquina i un somriure. Agafava un pot seguint un ritme propi, construïa amb ell un viatge imaginari pel no res, era buit, això era el que tot creiem, però si el miraves fixament podies veure-hi tres o quatre somnis ben posats i triats, com s’ho feia? Només una resposta: era una persona celebrada.En veure’ns va aturar la producció i preguntà: Com esteu, i jo vaig contestar, feliç molt feliç ... va tornar a la feina, sense cap altre comentari... la felicitat la porta els somnis o els somnis la felicitat? No ho sé, però cada mes rebo una llauna de conserves que no porta remitent ni destinatari, només la paraula ...EMPORDÀ

Dedicat a tots aquells que poden passar un mal moment.... sempre hi ha un somni i fa més profit si el saps compartir