La maleta
Tot allò que vulguis dur no t’hi cabrà mai en una maleta, per molt especial que sigui. No sabrem mai quina és la nostre, les confonem i a voltes ens les canviem, i gràcies això podem tocar i besar un altre vida, però ja és mala sort que ens la reclamin, en conec un a qui li ha succeït, i a desgrat la retornes, o no, malgrat abans de fer-ho, aprofitis hi facis una abraçada, per si no la veus mai més, i et preguntes perquè, si no l’has oberta? No saps que hi ha dins, i potser és el misteri el que et duu aquest sentiment, és millor imaginar, entres en el món dels sense límits: en el temps, en l’espai, en els drets... Has de recuperar-te i seguir buscant aquella maleta que encara no saps com és: aquella blanca, no que té taques; la roja que surt ara, ai no que em fàstic; aquella de fusta, no que és massa envellida... i mica en mica vas deixant passar totes i cada una de elles per davant teu, portades per la cinta transportadora... i quan la cinta no en porta més t’espantes, caus en l’abisme de la desesperació, els ulls van buscant el terra quan s’adonen que al costat dels teus peus hi ha la teva valisa.... A tots en arriba el moment, que el teu sigui dolç...
posted by EMFÀTIC @ 12:08 a. m.
0 Comments:
Publicar un comentario
<< Home