martes, abril 25, 2006

Prenent un café


Ne me quitte pas... Jacques Brel, Dee Dee Brigdewater, Dolors Navarro, potser de les millors cançons que un pot escoltar? Evoca desitjos quan els tens i no els pots agafar, te’n fa venir de bons en un moment baix i somiar quan els has donat per acabats... però a voltes són moltes les cançons que has d’escoltar i tot i amb això no pots oblidar. S’alleugereix? Mai, ni quan tens gent davant disposada a escoltar allò que has viscut amb tanta intensitat, i que constantment et retorna a la ment i ho expliques, però que mai ho podràs pair, és així, i gaudeixes altre cop al explicar-ho, i la gent no s’ho creu, i tu penses que potser no era tant, evoques imatges, situacions i per molt que argumentes i expliques no ho pots comunicar amb tota la intensitat en que ho vas viure.... la iteració de la cojuntura agreujada et desencanta... de la vida? Doncs si quan t’adones que els possible canvis es transformen amb un no res o amb un sant tornem-hi... i desesperes, t’atures per un moment i no pots més que dur-te les mans a la cara i pensar que puc fer jo un petit gra de sorra, quan una veu et desperta i et rescata d’aquell clot que havies caigut... trobes la resposta, molt i molt i massa. Et treus les mans de la cara, i somrius aquella imatge volguda, i penses tinc moltes coses per fer i que puc fer i que vull fer...

Si us plau no defalliu....
Sant Jordi Barcelona-Rumania

I millor, molt millor Sant Marc