EMFÀTIC: Lladre d'emocions

miércoles, abril 26, 2006

Lladre d'emocions

Trobo abandonat un llibre al metro. Espero uns instants abans d'agafar-lo i em sento un lladregot que s'emporta un valuós motí. Surto del vagó veloç, tot esperant que ningú m'hagi vist i que, quan m'aturi, no senti una mà calenta a l'espatlla que em freni amb un sotrac. Tinc moltes ganes de saber qui és l'autor i quin és el títol, però encara no m'atraveixo. La sensació que m'envaeix és la de què traïciono un acte molt íntim: el gust d'una persona per la lectura o bé un regal especial i tendre de Sant Jordi. O no. Potser és un regal a un (o una) mateix.

Em trobo sol i ja estic lluny del lloc dels fets. Sol. La mateixa solitud que deu sentir un dia quan es va apagant. Sol, doncs, és quan gaudeixo el meu moment i obro la maleta de pell, acarono la portada, tanco els ulls i llegeixo: ...Luis Sepúlveda... Suspir. Un viejo que leía novelas de amor . Suspir més profund. Tinc temps. Recordo que estic sol. Lentament, em poso a llegir-lo i al blanc trencat de la primera planta em trobo una dedicatòria fascinant. Tan especial que em fa sentir violent per haver profanat una història d'amor entre dues persones. Si pogués tornaria el llibre. I tant! Ja només per la dedicatòria hauria d'estar obligat a fer-ho. A més, està feta amb ploma. I la tinta té un blau llüent, amb gotes plenes que marquen els descansos de l'escriptura.

En el meu interior, comprovo com em remou la consciència aquest regal del destí, ja que ara tan sols espero algun dia aprendre a redactar així les dedicatòries: tendres, amb sentiment, especials i amb una lletra que et captiva. La data: Sant Jordi, 23 d'abril de 2006.