EMFÀTIC: El meu drac

domingo, abril 23, 2006

El meu drac

Tinc un drac que m'acompanya a la meva vida i, cal dir d'entrada, que jo mai m'he sentit com un cavaller de Sant Jordi sinó més aviat tot el contrari. El meu drac canvia de tamany, color i força en funció del moment i quan algunes vegades m'apareix, no m'agrada perquè, per norma, acostuma a incomodar-me i per això sempre m'hen vaig el més ràpid que puc, deixant com un núvol de fum gris al meu pas, fins després caure extasiat i entrar en un llarg son.
Sóc un cavaller que no duc cap espasa perquè no em sento cap heroi. Tinc la sensació que el meu gran adversari em guanyaria en el cas que el volgués intentar matar. Ja sé que potser hauria de rebelar-me contra ell però prefereixo el respecte i la distància perquè el rival és silenciós, fort, imponent i té un instint assassí que encara no he provat. Però sé que el té. També és fred, calculador i molt veloç quan surt de la seva cova. Avui, per cert, no l'he vist. Fa dies que no m'incordia. Segurament, desapareixerà quan es faci de nit, de negra nit, i jo deixi de ser un cavaller.