EMFÀTIC: Tal com raja

jueves, abril 20, 2006

Tal com raja

A tot m’avinc, però no per renúncia
D’afectes i desigs, no per peresa,
Sinó pel goig de compartir.
(Miquel Martí i Pol)

Em plantejo cada dia mostrar-me com sóc, i us asseguro que amb molta sort i molt d’entrenament, començo aconseguir-ho, no sempre, està clar, però sobretot amb la gent que m’estimo. He après ha deixar anar els meus sentiments, no hi han regles, ni posats socials, només les ganes de ser feliç i compartir. Per això cada dia intento dur un somriure, que ofereixo a tort i a dret sense selecció i del que confesso estic molt orgullosa, mostro aquelles dents corregides pels tristos aparells de joventut, a voltes amb comentaris més o menys afortunats i que a ningú molesten, sinó tot el contrari, agreixen en una ciutat tant gran, tant anònima i freda... I és per això que he començat aquest relat amb una poesia que el primer dia que la vaig llegir me’n vaig enamorar, ja que em descriu perfectament, i de la que espero vosaltres també en gaudiu...
No puc, però, deixar d’incloure en les anteriors ratlles d’optimisme, un matís, dins la meva vida, genial en aquests moments, passem coses que no són en el millor dels seus escenaris: M’aturo, busco un mirall, em somric i penso si tu ho vols, tot te una solució...