EMFÀTIC: Sóc on no vull ser

jueves, abril 20, 2006

Sóc on no vull ser

A vegades no sóc al lloc on voldria. Per tant, em trobo on no vull ser. Un rellotge que estableix un horari, una agenda que marca les pautes i l'estrès rutinari m'impedeixen ajustar el meu món personal al del meu entorn professional. I per què? Per què no puc? Per què guanya el rellotge, l'agenda i l'estrès? Ho raono i em sento com si em trobés fregant un precipici, amb un peu a cada costat, i al mateix temps em dic: "Qui guanyo jo o l'altre jo?"
Tots tenim un autocontrol que ens limita. Podem culpar a la feina i les circumstàncies però suposo que és com si ens culpéssim a nosaltres mateixos perquè no sabem deslliurar-nos dels nostres lligams materials.Tenim dret a ser on voldríem, en el lloc anhelat i amb qui voldríem? Estem condemnats a frenar el nostres desitjos i cedir constantment? La veritat, no sé què contestar-me. De fet, és una lluita contra el meu autocontrol i que, sincerament, a vegades guanyo i a vegades perdo. I quan em sento derrotat és quan no sóc jo perquè no estic on voldria. I és quan odio tot el cúmul de petites circumstàncies que em frenen i em fan sentir esclau d’un grapat d’euros. És quan, en el fons, em maltracto mentalment a mi mateix.