viernes, abril 21, 2006

Els meus moments


Em sento agraït als meus moments nocturns solitaris, el d'ara mateix tot escoltant amb calma James Blunt de fons (ell, per tant, mereix il·lustrar aquest text). Sovint repasso el dia mentalment i ubico dins d'una línia imaginària el millor i el pitjor que m'ha passat, i intento treure'n conclusions dels meus encerts i dels meus errors. Pretenc sempre posar més coses en el balanç positiu que en el negatiu i cada bona sensació faig l'exercici de posar-hi una cara. I després de la fatiga, ara mateix m'hen surt una que està brillant. Sento respecte, admiració i la sensació que en aquest món cada vegada més trist i mancat de valors encara et pots trobar persones que saps que són competents i que no cal que t'ho demostrin. Sembla mentida que entre tanta vanitat sempre vegis un raig d'esperança que sigui capaç, sense que aquella persona en sigui conscient, de fer-te sentir una mà a l'esquena que t'empeny. Per tant, ara mateix estic tocant aquest rostre en senyal d'agraïment. És el mínim que puc fer si dedueixo que els seus ulls em projecten a ser millor.