EMFÀTIC: Inici ja acabat

sábado, abril 22, 2006

Inici ja acabat

Porto moltes hores desperta, i malgrat el meu cansament, no puc parar: hiperactivitat? M’han ensenyat a ser així, ho sóc jo a voltes dels anys? És una pregunta que hi busco resposta, però encara no l’he trobat: hiperactivitat amb els amics, amb els sentiments, amb la família, tot ho visc tant intens, que tinc la sensació d’haver-me perdut alguna cosa, i és en aquesta ocasió que voldria recular, però no tinc marxa enrera, i no defalleixo, rumio i em dic... t’imagines ....
Ser un home tant i tant petit, molt menys que un nan, que en el moment de néixer ja fossis mort, però no com una mort prematura, sinó que haguessis enterrat als seus pares i d’ell només en quedés una cosa, el DNI. Ningú el plorarà mai, ni té amics, ni tant sols coneguts, no li va donar temps a gaudir del fet de badar ni tant sols va saber el que volia dir estimar....
M’estimo de debó i és per això, sens dubte, que busco un mirall per reconèixer el meu rostre, i respiro tranquil·la quan, malgrat els quilòmetres, sento la veu de ma mare que em pregunta com estic; tinc dues cames, dos braços, dos ulls i un DNI.
Espero que algú recordi l'epitafi que vull tenir: no va morir com una sèpia, però era la seva il·lusió... Bona nit