EMFÀTIC: FINS QUAN JO VULGUI

domingo, mayo 14, 2006

FINS QUAN JO VULGUI

Quan el tren és en marxa, no t’adones i segueixes amb el ritme que tu t’has marcat, i que no té perquè ser el millor, en el meu cas ràpid i ofegat en el temps, potser per no pensar? Però sempre arriba el dia en que afluixes, i per descuit tens cinc minuts o el temps previst no acompanya, disposes temps per pensar, quin horror... de cop i volta he tingut un conclau, sense ordre del dia, sense moderador, on tothom xerra sense parar.
M’he aturat i els he anat escoltant a tots, un a un, fals, n’he obviat, quin? el més punyet evidentment, però m’ha perseguit fins l’eternitat, un prec no afrontat? El duc, el noto sempre, quan em poso la mà a la butxaca, quan busco les claus, quan ric per sortir bé a la foto, quan li explico el conte al nen més necessitat, quan vull compartir, quan ofereixo l’amor el meu fill, quan vaig a comprar, quan rento la roba... ho faig tot i sempre el duc a sobre, s’alimenta amb el temps i la meva ignorància, cada cop es fa més gros i agafa més quilos, però l’arrossego i penso, fins quan?

.....FINS QUAN JO VULGUI ..... són tantes les coses que obviem....

PD: Un any més gràcies Girona.