miércoles, mayo 10, 2006

DIANE ARBUS


Quan penses en veure l’interior d’una persona, t’esgarrifes i més si és en Diane Arbus. He caigut a les grapes del seu abisme: (...) mentre ens penedim que el present no sigui com el passat i perdem les esperances de que esdevinguin el futur, els seus innumerables costums inescrutables resten a l’espera d’un significat (...) Un cop més em pregunto estaré penedint-me? De ben segur, no seré jo l’única que no ho faci, però hauré perdut les esperances del futur? No, aquí si que no, necessito pensar en un futur, malgrat sigui demà, no em cal massa horitzó, per a mi és banal, però si el pensar que demà quan desperti seguiré tenint els meus principis, el meu amor, els meus amics i la meva família. Dono les gràcies, malgrat que pòstumes, en Diana per reptar-me a preguntar-me el per què del meu món i de la meva vida, i com la copso, és tant difícil que algú te’n faci pensar...

No us perdeu la seva exposició

Caixa Forum
ExposicióDiane Arbus Revelacions (+)
Del 15 de febrer al 14 de maig

I com a nota especial, vull compartir amb vosaltres aquest altre autor que l’he conegut fa poc, espero que en gaudiu tant com jo... Chema Madoz

posted by EMFÀTIC @ 11:45 a. m.