... i un forat?
Sempre m’hauria agradat tenir un forat, encara que fora petit molt petit, on pogués demanar de veure allò que en aquells moments volgués, sense cap restricció. Només caldria pensar-hi, i en la foscor, apareixeria el que en aquells moments passa per la teva ment, lo bo i lo dolent, es mostraria sense restriccions, sabent que qualsevol cosa demanada seria justa i sense excessos. A qui se li podria donar aquest do?El bé em faria perdre el Nord, res ja no seria bonic, tot tant a l’abast que no em deixaria somiar, la ment no inventaria, què crearia? i destruïda la creació m’evocaria a una auto-destrucció que podria esdevenir per la desaparició de la bellesa o per les imatges del mal, la cruesa, la desigualtat, la injustícia, la intolerància, l’excés de poder...
Però ara que hi penso, potser no caldria ser tant extens, qui té un prat, sovint, només vol un grill d’herba, qui té un muntanya només vol un roc, qui té un amor només vol una cara...
Només em cal la teva foto, amor.
posted by EMFÀTIC @ 6:41 p. m.
1 Comments:
Cert i meravellós.
Publicar un comentario
<< Home