Il·lusions
En un lloc ple d’il·lusions…
Fantasies, fantasies
Sentir com el fruir de la vida s’esmuny inevitablement
Ploro
inevitablement sense tenir les mans per retenir-la
Busco
retenic les llàgrimes que em cauen als palmells,
Sento
i és en el palmells que m’adono com sóc de cruel
Perdono
la crueltat i el reconeixement em fa caure sobre la immensitat del no res
No visc
en un no res que em porta a un silenci volgut
Respiro
i en la voluntat de reconèixer un alè proper
Admeto
la proximitat d’un ser transmet una calma
Personalitzo
En un lloc buit de desil·lusions .
Fantasies, fantasies.
posted by EMFÀTIC @ 7:49 p. m.
2 Comments:
Este poema, tan hondo, que he leído varias veces en distintos días, me evoca la transformación de las emociones, como nubes que van cambiando de aspecto. Saludos.
Y que no son las ilusiones, sino un constante canviar?
Gracias por tu comentario
Publicar un comentario
<< Home