viernes, mayo 19, 2006

Hotel Existència II



Sempre m’he preguntat que és més important el fora o el dins? I mai he sabut donar-me resposta: el dins, en un intent d’auto enamorament, d’auto afirmació del jo per poder donar a un tercer, per l’auto complaença per... l’egoisme? I aquí m’aturo i em decanto per l’exterior en la recerca dels perfils perfectes: 90-60-90, estúpid tant mateix, amb un somriure blanquejat artificialment d’on surt la justa paraula estudiada...

Saps què? Cal que sortim tots dos, de la mà, això si, al jardí, aquell que et vaig dir, davant d’ambdues portalades, m’acompanyes?

El vas descobrint a mida que hi mostres conveniència, com a tot, apunta algú de fons. Per esvair els pocs interessats al principi és ple de cactus : Acanthocalycium, Echinopsis, Lepismium, Cleistocactus, Sclerocactus, ... la llista seria interminable, tots aquells qui s’han volgut treure una espinal d’un mal amor o d’un sentiment molt profund no correspos , té el dret de plantar-ne un, això si, molt petit i que anirà guarint i fent-lo créixer en la mesura que es tregui el dolor... n’hi cada un que fa por o admiració... hi passo a poc a poc fins arribar al meu... Ariocarpus furfuraceus monstruoso... i pel nom ... el pitjor.. o per l’amor el més gran...estic feliç al veure’l, però no comento al meu acompanyant la meva maternitat, intent de superació? fals. El passem molt ràpid, per arribar un món per mi d'innegable bellesa: els clavells, se’ns presenten com aquells a qui no li van tallar mai els quatre pels que tenien al cap i en un atac d’angoixa ho van solucionar ells sols: en busca del trionf?... i sempre hi son, a tot arreu.. tulipes, roses, narcisos.. i la perfecció es comença a contagiar?.... quan arribem a l’altre porta, tant se val per on hagis entrat... per molt perspicaç que siguis, sempre tornes a la realitat de l’Hotel Existència

4 Comments:

At viernes, mayo 19, 2006, Anonymous Anónimo said...

Eduard, we are missing your comments. Are you away or sleeping? We need to read some of your thoughts, ok?

Connie

 
At sábado, mayo 20, 2006, Anonymous Anónimo said...

Io non so si sei qui, ma se che sei vicino a me...come le fiori che sono al jardino e non riescono a fare nulla...come fiore di pesco in primavera...sai...

 
At martes, mayo 23, 2006, Blogger EMFÀTIC said...

La proximitat és una comunicació d'idees o de sentiments, o potser d'ambdòs, i per què no?

 
At martes, mayo 30, 2006, Blogger AleMamá said...

¡Qué pena no poder comprenderte bien en tu catalán! Gracias por tu comentario de mis haikus :)

 

Publicar un comentario

<< Home