EMFÀTIC: Agraïment

lunes, abril 17, 2006

Agraïment

No tanca mai, és més, obre sempre el primer, matiner? La porta no li fa mai soroll, i quan és pujada es transforma amb el més despert, atent, vigilant i tafaner que mai has pogut imaginar. Però també pateix inundacions que a voltes destrossa l’interior. Recordo el dia que van provocar un estropell, ell, vermell com un tomàquet, va restà quiet, en el seu lloc, aparentment sense immutar-se, però jo, conscient que estava molt malament, li vaig regalar les millor carícies que havia fet mai per afalagar-lo, ho vaig aconseguir. L'havia envaït la tristesa.
Li molesta molt ser el centre d’atenció, vol passar desapercebut i a voltes ho aconsegueix posant-se darrera uns vidres negres que no el deixen intuir, jo sé que hi és, confio amb ell i respecto la seva timidesa....
No us podeu imaginar com n’estic d’agraïda.

Quan arriba la nit, és l’últim de marxar, malgrat el cansament el reti... ell valent, s'hi queda, i com pot tanca la botiga, però no sense abans haver fet la supervisió de la resta, donant un cop d’ULL.