EMFÀTIC

En memòria d'en Gabriel García Márquez i en la meva pròpia

Ahir vaig estar en un acte on es comentava el llibre de 100 años de Soledad d’en García Marquez. Principalment escoltava, ja que feia molt de temps que l’havia llegit i hi havien detalls que no recordava. Revivia les històries que sortien, i de sobte em vaig adonar que no em sobtava només la crònica, sinó la plasmació del meu present en el relat.

No m’agrada parlar de política, no en veig amb prou força, però a voltes, els de peu també ens agrada cridar, a desgrat nostre no ho sapiguem expressar amb paraules acurades i tècniques, vull dir amb la boca ben gran... n’estic farta...

Els Buendía si es casaven entre ells podien arribar a tenir descendència amb cua de porc... i quan torno a la realitat m’he adonat del meu mal costum: miro la part del darrera dels polítics. Serà que semblen iguals? Que hi han poques diferències? Que tots fan el mateix? Ningú m’explica res de nou; tinc la sensació que les seves idees són pastades, només canvis de colors verd, groc o vermell, i quina és la diferència? I em tornen les preguntes, on és Macondo? estem a Camataconlunya? I on en concret abans o després de la Bananera... Estic trista i molt preocupada, pels polítics, que dels Buendía només han heredat la cua, per Macondo i l’Espanya Bananera, pero sobretot, perquè no vull que el nostre poble tingui el mateix final....

posted by EMFÀTIC @ 9:52 p. m.