Observo i escric
Observo cada dia el quadre que tinc davant de l'ordinador abans de posar-me a escriure. És com un ritual. És aquest, però podria ser un altre. Per què Edward Hooper i no Henri Matisse? Si el pintor francès em fascina. Em quedo pensant en els personatges i em venen ganes d'escriure sobre aquest malencòlic boulevard. És una satisfacció traslladar-te en el túnel del temps i pensar que tu pots introduir-hi la teva vida sense pensar en la resta d'humans. Com seria jo si fos el client solitari? I si fos el cambrer? I si fos l'home que acompanya la temptació dels cabells roigs i del llavis pintats de vermell?Vull emocions, vull traslladar-me i necessito el meu túnel del temps. Ara és Hooper, però podria ser Bruce Springteen o Alejo Carpentier. Així que penso amb l'atreviment de molestar que entro al bar, estic cansat, deixo el meu barret, em poso a seure al taulell i demano dues begudes. La ment em denana que hi hagi algú més amb mi en aquests moments. Oh! No hi és però vull que hi sigui. Seria fantàstic que hi fos! Però no. És clar, em trobo al boulevard dels somnis trencats. Com la pròpia vida en massa ocasions.
posted by EMFÀTIC @ 10:06 p. m.
1 Comments:
Hi ha molts bulevards de somnis trencats, hi a miralls trencats i promeses trencades. Hopper és especialista en pintar escenes realistes que són les més surrealistes de totes les que podem veure. Aquella copa que espera serà beguda amb delit, en aquell bar de somni que estem construint... sembla irreal però és inevitable.
Publicar un comentario
<< Home