martes, mayo 23, 2006

Hem tornat plovent.



T'ho he comentat?, hem tornat plovent.

Cada gota que em tocava despertava una nova sensació:
Frescor de la tarda, corríem, havíem d’arribar ràpid o xops, però tot i amb això, no hem perdut el somriure, compartint la joia d’un alleugeriment, qualsevol, del mínim, del no fer salat, sense rancúnies i amb tot xerrat per endavant... hem arribat ben molls, ens hem abraçat i t’he preguntat, estàs bé?, només una resposta em calia ... UAU... I hem continuat a l’entrada, deixant que algunes gotes privilegiades ens poguessin seguir tocant...meravella de la natura, instint altruista, seductor d’infinitat de plaers, i ens agafem la mà, sense paraules, un gest tendre, que no cal explicació; ens separa la correguda d’un nen, bufó, penso, no he tingut temps de veure’l i molt bellugadís, una separació temporal, les nostres mans es tornaran a trobar, de ben segur, molt aviat... ressaca del temps, amb l’olor inconfusible, d’un tot s’acaba d’humitejar, fins i tot nosaltres que encara restem com ens hem quedat amb el pas del infant, lluny per uns moments però tant a prop.
Sense preguntes els teus ulls i la teva ment em diu UAU.

Hem tornat plovent, crec que ja t'ho he comentat

posted by EMFÀTIC @ 11:16 p. m.