EMFÀTIC: Despensar entre la negror

miércoles, mayo 24, 2006

Despensar entre la negror

Per què aquesta no pot ser una imatge? Just ara és la que desitjo. Una negror aplastant, rotunda i freda que em faci despensar. Tinc la sensació d'haver volat molt alt durant el dia i ara, que just comença a fer-se la negra nit, anhelo una imatge serena, imponent i que fulmini el pitjor d'un dia. Entre la negror, al centre de la imatge, diviso punts que em donen vida i esperances a continuar. Estic disposat a veure els destells blancs com si fossin estels que m'indiquin el camí a seguir. Són els meus punts dins la meva vida i per una vegada necessito ser egoista. Primer jo i els meus punts de referència i després... la negror. La negror d'una nit calurosa que tapa un dia clar però estressant, esgotador i de massa moments. Moments que no domines, sensacions incalculades, que et descontrolen i que t'obliguen a reflexionar. Ara evoco la quietud, tinc ganes de despensar i gaudir d'uns silencis gratificants. La culpa és que anar a pit descobert també té això: el pànic als ganivets traïdors i la por a les respostes. Les caigudes fan més mal però tens el consol que les ferides enforteixen i la negror les cicatritza. Una negror aplastant, rotunda i freda...