martes, abril 11, 2006

Volar per ser lliure

Moltes vegades voldria sentir-me lliure al llarg del dia. Amb aquest pensament demostro la meva infelicitat? M'ho pregunto i no acabo de trobar la resposta adequada. Suposo que són més sensacions que no graus d'infelicitat. Són moments en els quals voldria ser jo, aixecar-me dret i rebel·lar-me contra el meu entorn més immediat que considero que em perjudica. Són les reunions sense fons, el telèfon fix, els correus de desconeguts, els cafès de més per exigències del guió, les trobades inoportunes, els errors d'agenda, les tantes i tantes converses interrompudes pel mòbil... I ja no em val fer bona cara i ser hipòcrita. Crear-me el meu propi engany dient-me: "sigues racional". No vull! Prou! Sóc irracional i ho sé.
Em deixeu cridar per esbravar-me? Ho necessito. Com també necessito respirar l'aire del carrer i no el de l'oficina que em va ofegant perquè no em sento el meu jo complet. Tinc el dret a tenir el meu dia, els moments que em mereixo i no vull perdre'ls per la suma de moments que distorsionen la meva salut mental. Són tots aquells moments que canviaria per evadir-me i volar alt per ser distant de les meves petites adversitats qüotidianes. Tan distant com si fos un ocell.

posted by EMFÀTIC @ 11:53 p. m.